P1010366_opt còpia

Poemes des del confinament, 14: Trànsit

Trànsit, del llibre VINCES de Vicent Alonso, és el que en fa catorze dels poemes des del confinament. Podeu accedir al vídeo des d’aquest enllaç. A sota el text:

No és meu el temps si no el puc reduir
a les seues manifestacions
més elementals.
                             No el buit o el silenci
sinó la superfície minúscula
que em permet el trànsit, el gram de vida,
la raó que m’il·lumina el present
sense pretensions de capgirar
el sentit de les busques. I què podria dir
del jo mateix? Quina mena d’orgull
li ha impedit de lliurar-se a la seducció
d’uns altres ulls?
                             Em tempten enigmes tan sòlids
que ja són requisits de la meua existència,
paraules que regiren les meues servituds,
el passeig obstinat per la vora d’un riu
que no existeix, els ponts que he de creuar
per saber-me d’un altre món, des d’on
observar i observar-me. No hi ha, tanmateix,
un assumpte central i de seguida els versos.
Tot és com després de la tempesta: la llum
esbarriada dels tolls, l’atzar, el foc,
el ball de les merles.
                                   No és meu el temps
dels pensadors sinó el del riu que no existeix,
la columna vertebral dels meus dies.

[Vicent Alonso: VINCES, Ed. Cafè Central, Vic, 2016]

 

0 comentaris

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Animat a participar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>