Sant Joan 2008 1 244

Poemes des del confinament, 32: Qui és aquesta que ve…

Avui, un petit atreviment per part meva. Es tracta d’un poema de Guido Cavalcanti (1260 aprox.-1300) que he intentat llegir en versió original primer i després n’he fet una traducció lliure al català. Podeu anar al vídeo des d’aquest enllaç. A sota, el text original:

Chi è questa che vèn, ch’ogn’om la mira,
che fa tremar di chiaritate l’âre
e mena seco Amor, sì che parlare
null’omo pote, ma ciascun sospira?

O Deo, che sembra quando li occhi gira,
dical’Amor, ch’i’ nol savria contare:
cotanto d’umiltà donna mi pare,
ch’ogn’altra ver’ di lei i’ la chiam’ira.

Non si poria contar la sua piagenza,
ch’a le’ s’inchin’ogni gentil vertute,
e la beltate per sua dea la mostra.

Non fu sì alta già la mente nostra
e non si pose ’n noi tanta salute,
che propiamente n’aviàn canoscenza.

[Carlos Alvar: EL DOLCE STIL NOVO. 47 SONETOS Y 3 CANCIONES, Visor, 1984]

0 comentaris

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Animat a participar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>