Poetes a la Bassa Gran 2022: Cèlia Sànchez-Mústich

De la tríada de poetes que enguany recitaran a la Font de la Bassa Gran, la Cèlia Sànchez-Mústich (Barcelona, 1954) és qui conec de fa més temps, tant com a lector com personalment. Ja n’havia llegit novel·la i poesia, la seva obra és extensa, però em va guanyar del tot amb la seva generositat el 2011. A mi m’acabaven de donar un premi i abans no és publiqués el llibre, ella va tenir la bondat de dedicar-me un grapat d’hores de l’estiu per ajudar-me a polir-lo. En vaig aprendre molt dels seus suggeriments i el llibre va acabar sent millor que no era. Que una poeta reconeguda com ella decidís ajudar algú com jo, diu molt de la seva talla com a persona i sempre me’n sentiré agraït.

De formació musical, sempre ha estat interessada a dur la poesia més enllà del paper i recitar-la en públic, potser perquè de ben petita ja sentia com recitava la seva mare. Això i la seva volguda condició de sitgetana és el que probablement ha fet que des del 2007 dirigeixi amb el Joan Duran la Festa de la Poesia de Sitges, potser l’homenatge més sorprenent i fascinant que es faci actualment als poetes.

Més enllà dels importants premis que ha rebut, jo en vull destacar la seva capacitat d’arribar a tothom amb la valentia amb què s’enfronta a les veritats de la vida i de la mort. Sense embolcalls enganyosos ens convida a la reflexió i a pensar com convivim amb la pròpia realitat, per tant no és estrany que Els vells, aquella nosa hagi tingut la repercussió i l’èxit de lectors de tota mena que ha tingut. Ara, amb Mudança endins, ens torna a parlar de la veritat definitiva sense subterfugis ni falses afectacions. Menuda i lluitadora com és, el divendres 22 de juliol la podrem escoltar al Poetes a la Bassa Gran juntament amb el Joan Duran i Ferrer i el Jordi Benavente. De ben segur que ens farà rumiar dient-nos  coses com les d’aquest poema:

Perquè ja, tan aviat, puc riure,
dius que el dol m’és lleuger.
Què en saps tu, de les rialles,
del torrent on s’originen,
de l’embat que les empeny als llavis,
de com es fan amigues del dolor
perquè el dolor no rigui l’últim.

[Cèlia Sànchez-Mústich: Mudança endins, 2022]

0 comentaris

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Anima’t a participar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.