Alonso Castellanos3

Presències

Tot i que dormia profundament, es desvetllà de cop. Després de mirar el rellotge –eren les quatre-, de reüll va comprovar que Ella dormia tranquil·lament. A aquella hora tot hauria de ser fosc i negre, però a l’habitació hi havia una lleu claror grisosa. Mentre notava una sensació estranya que mai abans no havia sentit, s’estava ben quiet a la seva banda del llit intentant descobrir què l’havia arrencat del son d’una manera tan sobtada. Ella dormia sense adonar-se de res, però ell tenia la sensació que no estaven sols, que hi havia alguna cosa més. Sentia molt a prop una presència que li era desconeguda, no tenia fred però tampoc notava l’escalfor pròpia del cos, el silenci era pesant i massís i només podia percebre unes línies d’ombra d’una lluminositat grisa que es dibuixaven al seu costat. Sense moure’s, es limità a esperar que passés alguna cosa. Un o dos minuts després – no pot precisar quants-, les línies que configuraven aquella presència s’alçaren del llit amb la lleugeresa d’un núvol de vapor, i amb l’aparença d’un cos eteri s’esvaïren cap al passadís. L’habitació tornà a quedar ben a les fosques, però tampoc llavors no es va moure ni li digué res a Ella. El seu son era molt lluny del que a ell li estava passant i no la podia pas despertar per dir-li que tenia la certesa d’haver vist com la mort se li ajeia al costat.

0 comentaris

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Animat a participar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>