Poetes a la Bassa Gran 2022: Cèlia Sànchez-Mústich

De la tríada de poetes que enguany recitaran a la Font de la Bassa Gran, la Cèlia Sànchez-Mústich (Barcelona, 1954) és qui conec de fa més temps, tant com a lector com personalment. Ja n’havia llegit novel·la i poesia, la seva obra és extensa, però em va guanyar del tot amb la seva generositat el 2011. A mi m’acabaven de donar un premi i abans no és publiqués el llibre, ella va tenir la bondat de dedicar-me un grapat d’hores de l’estiu per ajudar-me a polir-lo. En vaig aprendre molt dels seus suggeriments i el llibre va acabar sent millor que no era. Que una poeta reconeguda com ella decidís ajudar algú com jo, diu molt de la seva talla com a persona i sempre me’n sentiré agraït.

De formació musical, sempre ha estat interessada a dur la poesia més enllà del paper i recitar-la en públic, potser perquè de ben petita ja sentia com recitava la seva mare. Això i la seva volguda condició de sitgetana és el que probablement ha fet que des del 2007 dirigeixi amb el Joan Duran la Festa de la Poesia de Sitges, potser l’homenatge més sorprenent i fascinant que es faci actualment als poetes.

Més enllà dels importants premis que ha rebut, jo en vull destacar la seva capacitat d’arribar a tothom amb la valentia amb què s’enfronta a les veritats de la vida i de la mort. Sense embolcalls enganyosos ens convida a la reflexió i a pensar com convivim amb la pròpia realitat, per tant no és estrany que Els vells, aquella nosa hagi tingut la repercussió i l’èxit de lectors de tota mena que ha tingut. Ara, amb Mudança endins, ens torna a parlar de la veritat definitiva sense subterfugis ni falses afectacions. Menuda i lluitadora com és, el divendres 22 de juliol la podrem escoltar al Poetes a la Bassa Gran juntament amb el Joan Duran i Ferrer i el Jordi Benavente. De ben segur que ens farà rumiar dient-nos  coses com les d’aquest poema:

Perquè ja, tan aviat, puc riure,
dius que el dol m’és lleuger.
Què en saps tu, de les rialles,
del torrent on s’originen,
de l’embat que les empeny als llavis,
de com es fan amigues del dolor
perquè el dolor no rigui l’últim.

[Cèlia Sànchez-Mústich: Mudança endins, 2022]

Poetes a la Bassa Gran 2022: Joan Duran i Ferrer

La primera vegada que vaig tenir el Joan Duran i Ferrer (Sitges, 1978) davant per davant, va ser d’una manera un pèl peculiar o estranya, no sé com dir-ho ni si ell se’n recorda. Era el juliol del 2011 i mentre la Maria i jo passejàvem per fer temps abans del recital de la 5a Festa de la Poesia de Sitges vam aturar-nos a saludar l’Ester Xargay i el Carles Hac Mor, de cop i volta algú va cridar: “vinga, vinga que tancaran i us quedareu fora!” El Carles, tot eixerit ens diu: “va, no us encanteu!” I sense saber on anàvem, de cop i volta ens vam trobar al sopar dels poetes a les terrasses del Palau Maricel. Allà no hi havíem de ser, però havien tancat i ja no se’n podia sortir… I allà hi havia el Joan, pendent de tothom i de què tot estigués bé, que em mirava imagino que preguntant-se qui era jo i com m’havia colat allà. Finalment vaig explicar l’embolic a la Cèlia Sànchez-Mústich que espero li ho expliqués també a ell, però quina vergonya que vam passar!

Després d’aquesta anècdota, al Joan l’he vist regularment cada any a la Festa de la Poesia, sempre més hi hem tornat, de la qual n’és director juntament amb la Cèlia. Però a banda de trobar-nos, el que compta és que vaig començar a llegir la seva obra. Ha publicat teatre, narrativa i poesia, i és en aquest darrer gènere on fins ara ha estat més prolífic. El seu darrer llibre és Nua cendra, premiat amb el Vicent Andrés Estellés del premis Octubre 2019, però abans d’aquest n’havia publicat 9 més. Ja es veu, doncs, que és un home que no para: a més de poeta i narrador, és gestor cultural, se’l veu a molts dels tinglados de cultura popular i teatre que es munten a la seva ciutat i, per acabar-ho d’adobar, ho compagina amb la seva feina com a docent a la Universitat de Barcelona i a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge.

Això darrer em crida especialment l’atenció perquè el Juan Duran és l’exemple vivent que la dicotomia entre ciències i lletres és del tot falsa. I queda ben demostrat perquè tot i ser doctor en bioquímica ens aporta, també, una sòlida producció poètica de la qual en recitarà una bona mostra el divendres 22 de juliol al Poetes a la Bassa Gran juntament amb la Cèlia Sànchez-Mústich i el Jordi Benavente. De moment, aquí va un dels seus poemes:

Torna’m a la bellesa inconcreta
d’aquest poema enderrocat.

Tosc predador           t’hi cerco
amb ulls de l’ocell primer.
I et sobrevolo el rastre
dels sentits desmembrats,
implosió encarnada de les certeses,
els sàtirs esquelets de la derrota.

Ja tot paraula a les urpes,
obre’m porxada i ràfecs,
un niu, el buit inevitable:

podrem conjugar l’absolut
just l’endemà de la cendra.

[Joan Duran i Ferrer: Nua cendra, 2020]

Poetes a la Bassa Gran 2022: Jordi Benavente

Sobre la bicicleta o a peu, se’l reconeix sobretot quan enfila decidit el camí de la muntanya, la seva pròpia muntanya màgica. N’explora tots els camins i ha après a mirar des de dalt aquest territori de frontera, com la poesia, que és el seu Kentucky mític. Més que conèixer-nos ens reconeixíem fins que un llibre seu i un de meu van decidir entrar a casa de l’altre. Llavors sí, llavors ens vam conèixer llegint allò que un i l’altre havíem escrit. Tant és així que el seu Tots els focs totes les pistoles em va desvetllar qui és realment aquest home alt i un punt escardalenc amb qui ens havíem creuat alguna vegada sense dir-nos gaire cosa.

Us parlo, sí, del Jordi Benavente (Martorell, 1980), periodista cultural present a El Punt AvuiPúblicoAraNúvolLa Llança i Catorze. Ha publicat la novel·la Martorell negre i el recull La nit que van ploure bitllets i altres històries de Martorell i, no fa gaire, Tots els focs totes les pistoles, un llibre que tot i que és inclassificable jo el tinc sense cap mena de dubte a la lleixa de la poesia.

A banda d’escriure i llegir tot fent una cervesa al porxo, diu que ell faria de guardaboscos abans no sigui massa tard i tot siguin carreteres. De moment, però, tenim l’oportunitat de poder-lo escoltar divendres que ve, 22 de juliol, al Poetes a la Bassa Gran juntament amb el Joan Duran i la Cèlia Sànchez-Mústich. Aquí us deixo de mostra un dels seus poemes en prosa:

Va deixar escrit: Enfilaré decidit el camí boscà, fins que ja no us senti. Fins que ja no em senti. Va deixar escrit: És la llum i no el vent qui empeny el núvol. Va deixar escrit: Tot el verd que veus és aquí per salvar-nos, no així tota la resta.

            Va deixar escrit: Vagar salvatges pel bosc,
            com quan érem petits
            i tot eren mapes del tresor
            i no hi havia rellotges.

 [Jordi Benavente: Tots els focs totes les pistoles, 2021]

(Nota: l’autor de la fotografia que il·lustra aquest post és en Ferran Forné.)

Poetes a la Bassa Gran, 5 anys!

Fa poc més de 5 anys que vam fer l’aposta i, passa a passa, enguany ja arribem a la 5a edició de Poetes a la Bassa Gran. Ens deien, i nosaltres també ho sabíem, que proposar una activitat de poesia en un poble petit i en un lloc on mai se n’havia fet podia ser un fracàs, però agosarats com som ens hi vam llançar.

Vam entendre que si volíem tenir ni que fos una mica d’èxit, no podíem tenir por i havíem d’oferir un recital de tanta qualitat com poguéssim i, també, que calia fer-ho en algun lloc prou emblemàtic i acollidor per tal que la gent s’hi sentís bé. Aquest lloc és la Font de la Bassa Gran, un espai fronterer com la poesia i del qual n’hem redescobert la màgia.

Amb les premisses de recuperar la Bassa Gran per a la paraula, de portar la poesia a Sant Llorenç d’Hortons i de fer-ho amb la màxima dignitat possible, vam proposar a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de fer aquests recitals d’estiu. S’hi van entusiasmar tant que des de llavors procuren que cada any sigui una mica millor.

Tal com havia de ser, tota la sèrie de recitals la va inaugurar una poeta popular de Sant Llorenç, la Montserrat Esteve. Després d’ella hi han passat poetes com en Jordi Llavina, Núria Domènech, Esteve Miralles, Sònia Moll, Teresa Pascual, Marta Pérez i Sierra, Anna Gas, Josep Checa, Sílvia Amigó, Joan Navarro i Veronika Paulics. A la llista de convidats aquest any hi afegirem en Jordi Benavente, el Joan Duran i Ferrer i la Cèlia Sànchez-Mústich. La llista, ja ho veieu, comença a fer patxoca, sobretot pensant que el 2018 no sabíem si ens estavellaríem o, per contra, ens animaríem a seguir endavant.

Aquest 2022 complim 5 anys de Poetes a la Bassa Gran. Objectivament no és gaire, però entenent que partíem del no res en un petit poble situat a l’extrem NE de l’Alt Penedès i que cada any ha estat un èxit de participació, ja us dic que nosaltres n’estem molt contents i us convidem a tornar a Sant Llorenç o, si és el cas, a descobrir-nos. Els poetes i nosaltres us esperem a la Font de la Bassa Gran (localització) el 22 de juliol a les 10 de la nit. Ep, i després del recital us convidem a fer una copeta a la fresca!

Pere Salinas a Beniarjó

D’ençà que l’any 1981 es va concedir per primera vegada el premi de poesia que duu el nom del Senyoriu d’Ausiàs March, aquest premi que es dona a Beniarjó s’ha convertit en una important referència de la poesia en català. Si més no, així ho indica aquesta llista de poetes que, encapçalada per Enric Sòria, no para de créixer.

L’any passat i degut a les mesures sanitàries per lluitar contra la Covid, no es va poder celebrar la 40a edició del premi tal com s’havia previst. Enguany, però, sí que es farà tot recuperant l’acte central de la celebració, és a dir, la inauguració de l’exposició amb què Pere Salinas ha il·lustrat un vers de cadascuna de les obres premiades.

L’exposició es titula Mudant color e lo estat natural i recorre la història del premi amb 42 magnífiques pintures que no deixaran ningú indiferent. Ni tampoc, és clar, als autors premiats als quals es probable que els passi com a mi que, contemplant la pintura que Salinas dedica al meu llibre, encara em pregunto com s’ho fa aquest alquimista dels pigments per convertir les meves paraules en imatge d’una manera tan precisa i bella. Estic meravellat després del que ja he vist i, per tant, i no m’ho penso perdre: un pintor extraordinari per un gran premi!

[La inauguració de l’exposició es farà l’11 de setembre a la Sala d’Exposicions Vicent Vidal Miñana de Beniarjo, tot just després de l’acte de lliurament del 41è Premi de Poesia Senyoriu d’Ausiàs March.]

D’Hortons 2021 / Poetes a la Bassa Gran

L’estiu passat i per raons sanitàries, el recital POETES A LA BASSA GRAN es va fer a recer d’El Pàmpol, la magnífica escultura al·lusiva a la vinya que Juanjo Novella va instal·lar a Sant Llorenç d’Hortons. Vam estar-hi bé, però enguany estem contents de poder tornar a la Font de la Bassa Gran, el lloc que dona nom als recitals.

Antigament, aquesta font havia fet de punt de trobada de les dones que hi anaven a fer la bugada (encara s’hi conserva el safareig públic) i, també, de qui hi anava a omplir els càntirs d’aigua fresca i a xerrar del que es coïa al poble. La font està situada justament al final del poble i és una mena de frontera entre el casc urbà i l’entorn natural. La tradició de la font com a lloc de trobada i de la paraula ha estat també important a l’hora d’escollir-la com a escenari ideal per fer-hi els recitals de poesia les nits d’estiu.

Aquests recitals van néixer de la voluntat de portar la poesia a indrets on no és habitual que hi arribi. Per això es va proposar de fer-ho a Sant Llorenç d’Hortons, un poble petit de l’Alt Penedès on mai no s’hi havien fet recitals d’aquest tipus, i vam tenir la sort que l’Ajuntament es fes seu de seguida aquest projecte que pretén alhora fer difusió de la poesia i posar en valor algun lloc emblemàtic del poble.

Pel que fa a la poesia, vam pensar en un projecte no estrictament local, sinó de caire molt més ampli i per això cada any hi portem 3 poetes d’arreu a recitar la seva obra. Érem conscients, quan ens hi vam posar, que aquest era un projecte arriscat en un poble com Sant Llorenç, però les tres edicions que ja se n’han fet han tingut una bona acollida i han sobrepassat les previsions que teníem. Això ens empeny a seguir endavant i a presentar-vos, aquest 2021, la quarta edició del POETES A LA BASSA GRAN amb tres veus i tres maneres de fer ben diverses. La Sílvia Amigó (Sant Cugat Sesgarrigues, Alt Penedès, 1965), en Joan Navarro (Oliva, La Safor, 1951) i la Veronika Paulics (São Paulo, Brasil, 1967) són qui enguany s’encarregaran de recitar una mostra de la seva obra poètica.

A més del recital, l’acte també inclou al final la possibilitat de prendre una copa de vi o cava de manera distesa, de poder conversar amb els poetes convidats i, també, de comprar els seus llibres. Tot plegat (la poesia, la font, les nits d’estiu, les converses disteses…) fa que sigui un acte amb un encant especial obert a tothom que hi vulgui participar.  Ens agradaria molt que us animéssiu a venir i a gaudir de la poesia de la Sílvia Amigó, el Joan Navarro i la Veronika Paulics. Si res no ens ho espatlla, tot això serà el divendres 9 de juliol a les 10 de la nit a la Font de la Bassa Gran (al final del carrer de la Bassa Gran) de Sant Llorenç d’Hortons. Podeu consultar el cartell aquí.

Presentacions de ‘La llum més alta’

Després que el passat 28 de març es fes l’acte de presentació dels 27 Premis Joan Valls i Jordà per l’ús i promoció del català i del 38 Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d’Alcoi a La llum més alta, ara toca portar el llibre als lectors. Per això hem preparat tota una colla de presentacions que es detallen a continuació per tal que si us ve de gust, pugueu triar aquella que us quedi més a prop:

  • 22 d’abril, 18:30h / Terrassa de la Biblioteca de Martorell (Av. Mancomunitats Comarcals, 13) / A càrrec de la poeta Marta Pérez i Sierra. / Més informació aquí. / Aforament limitat, reserva de places aquí.
  • 23 d’abril, 19:00h / Carrer Major de Sant Llorenç d’Hortons (núms. 29-35, davant de Cal Jove) / A càrrec de Ramon Moix, professor de filosofia. / Més informació aquí.
  • 30 d’abril, 19:00h / Sala d’actes del Centre Cultural de Gelida (carrer Major, 51) / A càrrec de Pau Sanchis, editor, i de Montse Julià, bibliotecària. / Més informació aquí.
  • 14 de maig, 19:00h / Jardí prohibit de l’Ateneu d’Igualada (carrer de Sant Pau, 9) / A càrrec de la poeta Teresa Pascual. / Més informació aquí.
  • 15 de maig, 12:00h / Llibreria Documenta de Barcelona (carrer de Pau Claris, 144) / A càrrec de la poeta Teresa Pascual./ Més informació aquí.
  • 23 de maig, 17:30h / Presència a la Fira Literal de Barcelona.
  • 10 de setembre, 19:00h / Llibreria Fan Set de València (carrer de Sant Ferran, 12) / A càrrec del poeta Manel Rodríguez-Castelló.

A l’hora d’organitzar totes aquestes presentacions, ens hi han ajudat la Biblioteca de Martorell i la Biblioteca Jaume Vila i Pascual de Gelida, l’Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons, l’Ateneu Igualadí i les llibreries Alfambra, La Llibreteria, Aqualata, Estanc Tardà, Documenta i Fan Set. I també, és clar, Edicions del Buc i Pruna Llibres. A tothom que hi col·labora i als presentadors, gràcies!

Finalment, queda dir que pot ser que encara es faci alguna presentació més, però ja n’informaríem a temps. En tot cas, sigui on sigui, ens agradaria molt que ens poguéssiu acompanyar, tothom hi és convidat!

Presentem ‘Atrapa la llebre’ a Igualada

El dilluns 5 d’octubre, a dos quarts de 8 del vespre, presentarem a Igualada la novel·la Atrapa la llebre de l’escriptora Lana Bastašić, traduïda per Pau Sanchis Ferrer al català Hi participarem l’Aniol Rafel d’Edicions del Periscopi i jo mateix i hi haurà, també, música en directe a càrrec de Marc Mateu. L’acte l’organitzen Omnium de l’Anoia, Edicions del Periscopi i la llibreria Aqualata i es farà a la sala de socis de l’Ateneu igualadí (C. de Sant Pau, 9). Podeu consultar el cartell amb tots els detalls aquí.

D’Hortons 2020 / Poetes a la Bassa Gran

No sabíem si sí o si no, però finalment hem d’anunciar que aquest juliol es farà el recital D’Hortons 2020 / Poetes a la Bassa Gran. Com a conseqüència de tot el que estem vivint els darrers mesos, aquesta tercera edició serà peculiar ja que hem hagut de buscar un nou emplaçament. Les dimensions de la font de la Bassa Gran no ens permeten mantenir les mesures de distanciament que es recomanen des del Departament de Salut, però per sort hem trobat un altre indret que també ens permetrà gaudir de la nit i de la poesia a l’aire lliure. És per això que enguany el recital canvia d’escenari i es farà al lloc que al·ludint a l’escultura de 8 metres d’acer que l’escultor Juanjo Novella hi va fer, es coneix popularment com El Pàmpol.

El recital es farà el divendres 24 de juliol a les 10 de la nit i els poetes que enguany ens oferiran la seva obra són en Josep Checa, l’Anna Gas i la Marta Pérez i Sierra. Com sempre, al final del recital podreu parlar amb ells i comentar tot allò que cregueu convenient tot fent una copa de vi o de cava. I podreu, també, aprofitar per adquirir algun dels seus llibres i que us els signin.

A tothom que ja hi ha vingut els anys anteriors (1 i 2) no cal que us fem massa propaganda perquè ja sabeu que és un acte que ens permet acostar-nos a la poesia d’una manera molt agradable. Als qui encara mai no heu assistit al Poetes a la Bassa Gran, tant si sou de Sant Llorenç com si sou de fora, us animem a venir perquè els poetes que hi hem convidat paguen molt la pena, perquè passareu un vespre de juliol que recordareu i perquè, tot i que sigui temps de Covid, no ens prenguin la poesia.

Amb la Teresa Pascual

Ben aviat, concretament els dies 14 i 15 de novembre, tindré la sort de poder compartir dos actes amb la poeta Teresa Pascual. Estic molt content de poder-ho fer i, per això mateix, us convido a participar-hi.

D’entrada, el dijous 14 de novembre a les 7 de la tarda serem a la Biblioteca de Martorell per fer-hi la presentació de Vertical, el llibre amb el qual va guanyar el Premi de Poesia Ausiàs March de Gandia. Jo presentaré el llibre i explicaré la lectura que n’he fet i la Teresa Pascual en llegirà alguns poemes a més de respondre a totes les coses que li vulguem preguntar.

L’endemà, el divendres 15 de novembre a les 7 de la tarda, anirem a la Biblioteca Jaume Vila i Pascual de Gelida i allà hi farem un recital de poesia durant el qual, com ja hem fet altres vegades, llegirem obra seva i meva de manera intercalada.

Tant un acte com l’altre em fan molta il·lusió, primer perquè la Teresa Pascual ha estat una de les persones que més m’ha animat i empès a escriure poesia i a publicar-la, però també perquè tractant-se d’una de les poetes actuals més importants, tindrem l’oportunitat de poder escoltar i sentir la seva poesia dita per ella mateixa. Si sou a prop i podeu venir, no us ho perdeu. Us hi esperem!