Una mica d’autobombo

Després de valorar molt bé l’experiència del curs passat, aquest curs també participaré a les sessions dels clubs de lectura de la Biblioteca Jaume Vila i Pascual de Gelida. He pogut participar en la tria de novel·les i ja us puc dir que comentaré La noia del ball de Jordi Coca, Mirall trencat de Mercè Rodoreda, Dissabte d’Ian McEwan i Los enamoramientos de Javier Marías.

En segon lloc, i també aixoplugats per la biblioteca de Gelida, us puc dir que el proper 20 de novembre i amb el Jordi Sàbat tornarem a fer el recital Desordres naturals que vam estrenar a l’estiu a Sant Pere de Riudebitlles. Aquesta vegada serà a Gelida; de l’hora i el lloc ja us n’informarem més endavant.

També us volia anunciar que ja ha sortit a Mèxic l’exemplar de la revista El canto del ahuehuete que recull poemes de Joan Perelló, Begonya Mezquita, Anna Gual, Pau Sif i meus, tot plegat compilat i magníficament coordinat per Joan Navarro.

I finalment, si cliqueu aquí hi trobareu l’enllaç de l’entrevista que em van fer pel programa Martorelletres que dirigeix en Josep Díaz Galera i que es va emetre el passat 30 de setembre a Ràdio Martorell. La meva intervenció la trobareu entre els minuts 3 i 32 del programa.

Ja heu vist que avui la cosa només anava d’explicar-vos tres o quatre coses i de passada fer una mica de publicitat. Espero, doncs, que no em tingueu en compte ni l’autobombo ni  la fotografia que il·lustra aquest apunt, és de la placa que hi ha a l’entrada de Garcia (Ribera d’Ebre) i no me’n vaig estar de fer-la. Apa, que passeu una bona tardor!

Ricard Garcia + Jordi Sàbat: Recital a La taverna d’en Silè

La fotografia que il·lustra aquest post és de la primera vegada que vaig tenir la sort de col·laborar amb el músic Jordi Sàbat. Ara, després de molt temps, ho hem pogut tornar a fer i demà presentem a La taverna d’en Silè de Sant Pere de Riudebitlles un nou recital que hem titulat DESORDRES NATURALS i més… La idea nuclear del recital està continguda en aquest text i pretén, d’alguna forma, fer-nos adonar que és en les sotragades incontrolables de la vida on aquesta es manifesta d’una manera més punyent i amb més força.

És per això que anirem d’un extrem a l’altre –com diria el meu enyorat Miquel Peris, d’Eros a Tànatos i a l’inrevés- i saltarem des de poemes que parlen del dolor o la mort a d’altres que no només no defugen el goig de viure i l’erotisme sinó que el celebren. Jo recitaré alguns textos dels meus llibres, però també hi tindran una presència important nous poemes que encara són inèdits; i el Jordi Sàbat interpretarà peces de Gaspar Cassadó, Robert Schumann, Heitor Villa-Lobos, Francesc Tàrrega i un bolero delicadíssim de l’italià Mario Gangi.

La veritat és que a tots dos ens fa molta il·lusió i no només en tenim moltes ganes sinó que estem convençuts que ens ho passarem molt bé. Per tant, si us ve de gust compartir-ho amb nosaltres, demà 23 de juliol ens trobareu a La taverna d’en Silè a les 8 del vespre. Si us cal, podeu trobar més informació pràctica aquí i aquí.

Interpoesia

El proper divendres, 30 de gener, a 1/4 de 9 del vespre es farà l’INTERPOESIA, un acte en el qual podreu escoltar poemes, narracions  i música creats i interpretats per Anna Roig, Santi Borrell, Montse Rubio, Dionís Lluch, Cesk Freixas, Josep Lázaro, Jordi Romeu, Jordi Llavina, Ricard Garcia, el Combo de l’Escola i Jeannette Porter i la Intercoral.

Una de les peculiaritats d’aquest recital és que tots els participants estem o hem estat vinculats a l’Escola Intermunicipal del Penedès, ja sigui com a alumnes, professors o pares d’alumnes. Això no vol dir, però, que aquest sigui un acte tancat a la comunitat de l’Escola, sinó que és obert a tothom que hi vulgui assistir. Per tant, si sou a Sant Sadurní d’Anoia o a prop i us fa peça, us acollirem molt de gust i procurarem que passeu una bona estona escoltant-nos.

O: Llibre d’hores / L’àngel en trànsit

Ahir al vespre vaig tenir la sort de presentar O: Llibre d’hores a la llibreria La Gralla de Granollers, un extraordinari llibre del pintor Pere Salinas i del poeta Joan Navarro. El clima en què va transcórrer l’acte va ser molt agradable, jo personalment em vaig sentir molt ben acollit pels dos autors i el públic, a més, no només es va mostrar molt interessat pel que vam dir sinó que també es va entregar a la magnífica recitació que en Joan Navarro va fer d’alguns dels seus poemes mentre es projectaven les pintures del Pere Salinas. D’alguna manera, es podría dir que l’ángel que s’amaga a les pàgines del llibre també va ajudar perquè la d’ahir fos una nit màgica.

Perquè la pugui llegir qui ho vulgui fer, transcric a continuació  la intervenció que hi vaig fer i que es podria titular L’àngel en trànsit:

No m’és gens fàcil parlar-vos d’aquest O: Llibre d’hores, si més no des d’un punt de vista formal o més o menys acadèmic, perquè em va corprendre des del moment que vaig tenir-lo a les mans. Sí que puc, però, dir-vos com se m’ha posat dins. Tampoc no sabria dir-vos si és un quadern de pintures o si és un llibre de poemes perquè és molt més que totes dues coses, com ja passava amb Atlas (Correspondència 2005-2007) i amb Grafies·Incisions (2010), els dos llibres anteriors fruit de la col·laboració de Pere Salinas i Joan Navarro. D’alguna manera, penso que els tres formen un tot que creix i avança, d’una banda com la peculiar manera d’escriure d’en Joan Navarro en què una frase o un simple sintagma en genera un altre i així successivament fins a trobar l’expressió justa que il·lustri –no és casual la inversió dels termes- el discurs que s’ha traçat amb els pinzells. I de l’altra banda, també veig que aquest tot format pels tres llibres evoluciona com la pintura d’en Pere Salinas. Si bé a Atlas és més contundent cromàticament i té un traç més enèrgic, en canvi a Grafies·Incisions em recorda els ideogrames de les llengües asiàtiques i ara, a O: Llibre d’hores, a mi personalment se’m fa més amable –probablement per una qüestió de proximitat emocional-, perquè els colors que fa servir em remeten al món vegetal i, sobretot, mineral que m’acull.

Deia que se’m fa difícil de classificar aquest llibre, probablement perquè és extraordinari també en el més estricte sentit de la paraula. Si digués que és un llibre d’impactes, de ben segur que algú em diria que no hi és en el catàleg aquesta categoria, però és que per mi, te’l miris com te’l miris i l’agafis com l’agafis, llegir i mirar aquest O: Llibre d’hores ha estat, pàgina a pàgina, un cúmul d’impactes. Quan el vaig rebre, només treure’l del sobre amb què arribava a casa vaig rebre el primer impacte: és un objecte en sí mateix preciós. Si bé el tacte i el volum que fa i el pes ja són agradosos a les mans, la portada és suggeridora en extrem, la irregular verticalitat dels fulls del quadern d’en Pere Salines, les restes de color que s’hi insinuen, em van fer pensar –abans d’obrir-lo- que era a punt de submergir-me en una cicatriu.

I no m’equivocava de gaire, perquè mirant-me les làmines i llegint els poemes, lentament i entretenint-me a degustar cada traç i cada paraula, m’adonava que la llum que desprenen les pintures d’en Pere Salinas o la poesia que desprenen les paraules d’en Joan Navarro, són com els humors del cos que –també com els dies que vivim- flueixen més o menys densos a mida que ens acostem a la veritat. Perquè aquest és un llibre d’acostament a les veritats senzilles de l’existir, de l’ésser o no. No és d’estranyar, per tant, que les pintures d’en Pere Salinas siguin plenes de formes ovalades com l’ou o la llavor, que moltes vegades els colors siguin els de la terra: torrats, rovells, granats, grisos i verds minerals… O que en Joan Navarro ens parli sovint de la màndorla: l’ametlla mística o vesica piscis que com una mena de porta uneix l’aquí i l’enllà, terra i cel, carn i esperit… N’estic del tot segur que pintor i poeta en són ben conscients d’això que dic, que res no és casual en la seva obra, mireu-vos sinó com a la làmina i poema 33 en deixen constància del que us dic quan s’explica quina és la feina de l’artista:

            Tornar enrere. Baixar al pou humit. Allí, tot just

            allí on va rebentar la consciència. Dins la nit de

            la terra. Amb els alfabets remullats. En l’estança

            buida. On la primera volta. Allí. Amb l’esplendor

            imperceptible de les llavors.

Les llavors, alfa i omega, principi i final –si és que n’hi ha de final-, aquestes petites ametlles que tot i que se’ns mostren eixutes, aparentment mortes, contenen tota la potencialitat de la vida, són el final d’un procés que alhora és ple de futur.

I sí és així, si tot és en la llavor, què hi fem nosaltres aquí? Quin és el nostre rol en aquesta partida? Ens podem limitar a ser espectadors passius del que ens passa pel davant o, per contra, podem acceptar el repte d’aquest llibre, el repte del pintor i del poeta i buscar, també, aquest àngel en trànsit que si bé mai no veurem, si que el podem intuir en la bellesa dels colors i les línies que suren en la mirada tot just abans de posseir-nos, també en la bellesa de les paraules i en com aquestes ressonen en l’aire primer i en la consciència de seguida, perquè aquest –no voldria pas oblidar-me de dir-ho, és un llibre ple de bellesa-, és un llibre que té àngel.

L’àngel en trànsit que mai no veurem, com se’ns diu al començament del llibre. Però jo, afirmo que l’he sentit, i també vosaltres el sentireu si n’obriu les pàgines sense prejudicis i us hi capbusseu deixant-vos posseir per la mirada i la veu d’aquest dos homes que tenen l’extraordinària capacitat d’explicar-nos els secrets de la vida amb una voluntat artística que conjuga reflexió i bellesa. Perquè així, amb gaudi i reflexió, és com en Pere Salinas i Joan Navarro ens acosten al moll de l’os del seu llibre i ens ajuden a transitar per territoris on el que compta és: […]el gest i la branca estellada, […] la carn de l’ànima, […] l’espai del somni, […] la llum que sura, […] l’estranya eternitat, […] les superfícies del poema, […] la memòria que crea el cos, […] animar les coses anomenant-las, […] allò que no va dir mai cap paraula… o com diu al poema de la làmina 56:

            En el curs del temps, amb les mans, vetllar

            el son de la memòria, aquella casa còncava,

            el moviment de les hores quietes, l’eco dels

            batecs, la humitat fosca, el galop del cavall,

            la veu meravellada. Amb les mans untades

            de fang, construir la llengua pròpia: Tornar

            a l’alè després de no ser ningú.

I l’àngel encara, aquest àngel furtiu (busqueu-lo a la làmina 57) que jo també rastrejo. De fet, aquests dies tardorals, anant i venint de la feina la mirada se’m perdia mirant els polígons que formen les vinyes, els colors terrosos del paisatge, el verd ennegrit de les pinedes, la boira entre blavosa i grisa que juga a cuit i amagar amb el paisatge i, sobretot, l’entapissat fet d’ocres, marrons, grocs, vermells que cobreix el meu món aquest dies… I trepitjant els colors –el terra és ple de pàmpols-, els he sentit crequejar –perdoneu l’atreviment del verb-, però això és el que ha passat: els colors de la tardor han crequejat i aleshores m’he adonat que si bé mai no l’entendria l’àngel de viure, sí que podia, en canvi, sentir-lo: en l’aire que m’humitejava el rostre, en els colors del paisatge i en els sons d’aquelles fulles seques que crequejaven per mi abans de descompondre’s per nodrir la terra. L’he sentit, l’àngel, i he entès millor aquest llibre tan ple de líquens, de molses, de minerals, de vegetals… He entès que al cap i a la fi en Pere Salinas pinta els paisatges pels quals, dins i fora de l’ésser, transitem: lloc dels llocs, l’espai en blanc del temps… I que com diu en Joan Navarro al poema 7:

            Som el lloc, el plec on s’arrecera la memòria.

            La terra cenyida d’altres terres. Un aljub. La

            tinta que fon aquesta plana. Un descalçat grafit.   

            El reliquiari de la pols i la intempèrie. La casa

            a fosques.

I jo afegeixo -deixeu-m’ho dir-, que som també el rastre d’esgarrifança que l’àngel en trànsit que pobla les pàgines d’aquest llibre meravellós, ens deixa per sempre a la pell. Som -obrim bé tots els sentits-, consciència de llum i de sons, som colors i paraules que ens conformen i delimiten en el món. Un món que llegint aquest O: Llibre d’hores del tàndem Salinas-Navarro se m’ha eixamplat. Per això us dic que sense dubtar-ho, us hi llenceu de cap, us acostarà i molt a La humana dimensió del paradís.

[Ricard Garcia: Presentació d’O: Llibre d’hores de Pere Salinas i Joan Navarro a la llibreria La Gralla de Granollers, 27 de novembre de 2014]

Presentem ‘O: Llibre d’hores’ a Granollers

Aquest dijous 27 de novembre, a la llibreria La Gralla de Granollers, m’encarregaré de la presentació d’O: LLIBRE D’HORES, el darrer llibre nascut de la col·laboració entre el poeta Joan Navarro i el pintor Pere Salinas que també assistiran a l’acte i amb els quals podrem parlar de la seva darrera obra conjunta. Cal no oblidar que aquest llibre enllaça directament amb Atles i Grafies·Incisions, els dos llibres anteriors en els quals ja havíem pogut gaudir d’aquesta peculiar forma de creació en la qual la pintura genera el poema i a l’inrevés. Si sou a prop de Granollers acosteu-vos a La Gralla, de ben segur que no en sortireu indiferents després de mirar i escoltar aquest llibre fet alhora de llums i paraules que s’encarnen les unes en les altres per ser una mateixa cosa.

De moment, per anar fent boca us deixo el poema 56 que es correspon amb la il·lustració que encapçala aquest apunt i la targeta d’invitació a la presentació:

                                                                    En el curs del temps, amb les mans, vetllar
                                                                    el son de la memòria, aquella casa còncava,
                                                                    el moviment de les hores quietes, l’eco dels
                                                                    batecs, la humitat fosca, el galop del cavall,
                                                                    la veu meravellada. Amb les mans untades
                                                                    de fang, construir la llengua pròpia: Tornar
                                                                    a l’alè després de no ser ningú.

O. Llibre d'hores Granollers

Pere Salinas + Joan Navarro

Tinc a les mans la darrera joia sortida dels tallers d’en Pere Salinas i Joan Navarro, un nou llibre que han titulat O: LLIBRE D’HORES en el qual fusionen la pintura d’un i la poesia de l’altre. Encara no en puc parlar perquè encara l’estic paint, però prometo fer-ho aviat perquè a mida que me’l torno a mirar i a rellegir, creix més en mi la sensació que el que tinc als dits és una obra molt i molt important.

Les presentacions del llibre es faran durant el més de novembre  i aniran a càrrec de Jaume Pérez Montaner (5 de novembre a Ca Revolta de València), d’Octavi Monsonís (7 de novembre a la Biblioteca l’Envic d’Oliva), de Vicenç Altaió (12 de novembre a la llibreria Calders de Barcelona) i a càrrec meu (27 de novembre a la llibreria La Gralla de Granollers).

Mentre no arriba el dia i abans que en parli més extensament, us en deixo una mostra en dues parts: una, la fotografia que il·lustra aquest apunt; i dues, la transcripció del text que hi apareix. Mireu-vos-ho i llegiu-lo amb atenció, segur que també teniu la percepció de trobar-vos davant d’una gran obra. El text de la foto diu:

39

Com anomenar les superfícies del poema? Les

textures rugoses dels mots? La fosca resina que

secreta? El dir que s’extravia entre les línies?

Els plecs dels signes? Com acostar-se al vol

d’aquesta matèria sense cos, quant els raïms

maduren pausats enganxats a la tanca d’agost?

[Pere Salinas/Joan Navarro: O: Llibre d’hores, Edicions 96, 2014]

PoemEstiu 2014

Convidat per la Teresa Bosch, el 9 d’agost tindré l’oportunitat de tornar a participar al PoemEstiu/Festival de poesia de l’Empordà. El festival va començar ahir amb un recital a Figueres i seguirà amb més recitals a Navata, Castelló d’Empúries i Darnius, a més d’altres activitats com els sopars a La Vinyeta i un vermut poètic. Aquí hi podeu consultar llocs i hores.

Pel que fa al recital de Castelló, heu de saber que començarà a les 5 de la tarda a la Sala Gòtica de l’Ajuntament i que els poetes convidats som una bona colla: Vinyet Panyella, Sandra Domínguez Roig, Ricard Garcia, Marc Freixas, Teresa Bosch, Quim Ponsa, Albert Cuevas, Júlia Costa, Montse Cufí, Quim Martínez, Sílvia Casamort, David Madueño i Meritxell Gené.

Aquest festival que dirigeix en Daniel Ruiz-Trillo des de Versos.cat, té ja 4 anys de vida i s’ha convertit en una de les activitats poètiques pròpies de l’estiu empordanés. Mireu-vos el cartell i no us faci mandra triar alguna de les opcions, de ben segur que us agradarà. I si trieu la de Castelló, ens hi veurem el dia 9 d’agost a la tarda. Bon estiu i bona poesia!

Llavina als Clubs de Lectura de l’Alt Penedès i Garraf

Sense fer escarafalls i amb discreció i, per contra, amb una tenacitat digna de fer-ne esment, les bibliotecàries del país –n’hi deu haver, però jo no en conec cap de bibliotecari- treballen dia sí i dia també per fer nous lectors i acostar-nos els plaers i la riquesa que ens aporta la literatura. I per fer-ho, han creat activitats i espais de trobada tan per a nens com per adults que anys enrere ni existien ni tan sols ens els imaginàvem. D’aquests, jo en vull destacar els clubs de lectura, aquests llocs d’intercanvi d’inquietuds literàries i d’idees que estan fent una funció cultural a la qual no es dóna la rellevància que realment té. Ja ho havia dit alguna altra vegada després que m’haguessin convidat a participar en algun club de lectura, però ho vull tornar a repetir després d’haver participat a la III Trobada de Clubs de Lectura de l’Alt Penedès i Garraf.

La trobada, que va reunir força més de 200 persones a l’entorn de l’obra narrativa de Jordi Llavina, va ser un acte caracteritzat per la feina ben feta des de les biblioteques que l’organitzaven i pel caràcter participatiu dels lectors dels diversos clubs. La Sílvia Amigó hi va participar llegint diversos fragments de l’obra de Jordi Llavina, i jo ho vaig fer amb una glosa dels llibres llegits als clubs. Després de nosaltres, però, va començar una interessant entrevista a l’autor en la qual es barrejava vídeo i directe, ja que cada club havia gravat una pregunta que en Jordi Llavina respongué de viva veu als seus lectors. Així doncs, no va ser un simple homenatge a l’autor, sinó que el més interessant va ser la idea d’acarar-lo amb aquelles persones que n’havien llegit els llibres i li demanaven explicacions sobre aspectes ben diversos i fins i tot sorprenents en algun cas.

Puc dir que en Jordi Llavina davant per davant dels lectors, la Sílvia Amigó llegint-lo i jo mateix parlant de la seva obra, ens ho vam passar molt i molt bé, i penso també que això va ser així per l’encert d’acostar lectors, obra literària i autor de la forma que es va fer, alhora amable i rigorosa. Per tot plegat, aprofito per reivindicar la feina feta des de les biblioteques i donar les gràcies a tothom qui va participar en l’organització de la trobada, especialment a la Biblioteca Ramon Bosch de Noya i a la Biblioteca Jaume Vila i Pascual que va tenir la bondat de convidar-m’hi. I aprofito també, és clar, per felicitar tots els clubs de lectura que hi van participar alhora que els encoratjo a seguir creixent. A tots, salut i bona literatura!

III Trobada de Clubs de Lectura de l’Alt Penedès i Garraf

Aquesta tarda, a La Fassina de Can Guineu, organitzada per la Bilioteca Jaume Vila i Pascual de Gelida i la Biblioteca Ramon Bosch de Noya de Sant Sadurní d’Anoia, es farà la III Trobada de Clubs de Lectura de l’Alt Penedès i el Garraf. Enguany, l’autor a l’entorn del qual girarà l’acte és en Jordi Llavina, l’obra del qual ha estat prèviament llegida pels diferents clubs de lectura. A mi, concretament, m’han encarregat presentar la seva obra literària i després la Sílvia Amigó en llegirà diversos fragments.

En moments com aquest que sentim tan a dir que no es llegeix, és important reivindicar no només actes com aquest, sinó sobretot la gran feinada que fan les biblioteques del país a través dels seus clubs de lectura. Per això aquesta tarda serem amb els de l’Alt  Penedès i del Garraf per celebrar-ho.

‘A viva veu’ a la Fundació Francesc Pujols

Torna el Taller de lectura de poesia ‘A viva veu‘. Després de l’èxit que va tenir a la Biblioteca de Gelida, ara es tornarà a fer; aquesta vegada, però, les sessions es faran a la Fundació Francesc Pujols de Martorell durant els quatre dimecres del mes de juny.L’objectiu del taller segueix sent el mateix: ajudar aquells lectors que no s’acaben d’atrevir amb el gènere poètic tot i sentir-se’n atrets. Com deia en una altra ocasió, hi ha força persones a les quals agrada escoltar la recitació de poesia i, en canvi, els fa una certa por enfrontar-se sols al text poètic, ja sigui perquè es prejutja que no serà fàcil o perquè no es tenen prou eines per fer-ho amb confiança. Doncs bé, el taller pretén mostrar com entrar en el poema, com llegir-lo i, sobretot, com gaudir-ne.La durada del taller és de 4 sessions d’una hora i mitja durant les quals llegirem i comentarem els poemes proposats. L’experiència serà guiada però es desenvoluparà de forma col·lectiva, és a dir, tot i que el taller estigui dirigit i pautat, les aportacions personals al treball del grup es tindran en compte com un dels elements d’enriquiment de la lectura.

Per a la realització del taller, recorrerem a poetes de diferents orígens, llengües i èpoques i treballarem amb una petita antologia de poemes. Tot i així, la llista no és tancada i si pel tema sembla convenient es podran afegir textos prèviament no programats. La temàtica de les sessions és la següent:
1. El llenguatge poètic i el valor de la paraula: Què és poesia?
2. La poesia de la quietud: El lloc, l’espai, el silenci…
3. La poesia del temps i la mort: Tot el que és dolç i bell es perd i fuig…
4. La poesia de l’amor: Déu és la carn…

Les dates de realització del taller són els dimecres 4, 11, 18 i 25 de juny; i l’hora, les 7 de la tarda. El preu del taller és de 45€ i per participar-hi cal inscriure’s abans del 2 de juny a la Fundació Francesc Pujols o a través del seu telèfon: 937751047. Si hi esteu interessats no badeu, tingueu en compte que el nombre de places és limitat.