I ara cap a Sant sadurní…

Després de les de Lleida i Gelida, el proper divendres 1 de juny presentem El llibre que llegies a la Biblioteca Ramon Bosch de Noya de Sant Sadurní d’Anoia. L’acte començarà a les 8 del vespre i l’encarregada de presentar el llibre serà l’Anna Roig. Després parlarem del que vulgueu i també llegirem alguns poemes del llibre. Si sou a prop i us ve de gust, sereu molt benvinguts.
Ja us dic, també, que després de la de Sant Sadurní, hi haurà més presentacions. El 6 de juny serà a Igualada amb el Jordi Llavina, el 8 de juny a Martorell amb en Ferran Balanza, el 14 de juny a El Masnou amb en Vicenç Llorca i el 12 d’agost a Castelló d’Empúries amb la Teresa Bosch. I anar fent…

L’agenda de ‘El llibre que llegies’

Ara que ja fa uns dies que el llibre corre i es pot trobar en algunes llibreries (i si no, sempre es pot encarregar), toca defensar-lo fent una feina que a mi em resulta molt agradable, que és anar a trobar els lectors per presentar-lo i parlar-ne. Convençut, doncs, que el cara a cara és una de les millors maneres d’escampar la llavor de la poesia, m’hi llenço. De moment aquesta és l’agenda de presentacions de El llibre que llegies:
27 d’abril: Entrega del llibre als guanyadors dels Premis Vila de Martorell 2011 i signatura d’exemplars. El Progrés de Martorell a partir de les 9 del vespre.

4 de maig: Presentació del llibre a càrrec de Josep Anton Lafuerza i lectura de poemes. Fundació Vallpaloude Lleida a les 6 de la tarda.
25 de maig: Presentació del llibre a càrrec de Josep Maria Pinto. Biblioteca Jaume Vila i Pascual de Gelida a 2/4 de 8 del vespre.
1 de juny:  Presentació del llibre a càrrec de l’Anna Roig. Biblioteca Ramon Bosch de Noyade Sant Sadurní d’Anoia a les 8 del vespre,
6 de juny: Presentació conjunta de Vetlla de Jordi Llavina i El llibre que llegies de Ricard Garcia a càrrec dels autors. Llibreria Aqualata d’Igualada a les 8 del vespre.
8 de juny: Presentació del llibre a càrrec de Ferran Balanza. Espai Muxart de Martorell a les 8 del vespre.
14 de juny: Presentació del llibre a càrrec de Vicenç Llorca. Vins i Divins de El Masnou a les 8 del vespre.
A banda d’aquestes, s’estan programant dues presentacions i lectures més per aquest estiu. Una es farà a Sant Llorenç d’Hortons en una data encara sense determinar i l’altra a Castelló d’Empúries pels volts del dia de Sant Llorenç. Si algú altre estigués interessat en fer una presentació o una lectura, només cal que m’escrigui un correu o em deixi el seu en els comentaris i en parlem. Segur que ens posem d’acord de seguida.
[26 d’abril de 2012]

Tan de veritat com les coses que…

Amb l’Anna Roig fa molts anys que ens coneixem. Vam tenir la sort de coincidir a les aules -com se n’aprèn dels alumnes- i després ens vam perdre de vista fins que un vespre d’estiu la vaig sentir cantar als jardins de l’Enrajolada.

Quin descobriment; aquella nena més aviat tímida que jo havia conegut, era ara una dona valenta que feia el que volia fer. Plantant cara a les dificultats i prescindint de modes, s’havia posat a cantar el que li agradava i com li agradava, amb un estil ben personal. I a més, ho feia -i ho fa- molt bé, amb tècnica i coneixement de l’ofici i, sobretot, amb idees i amor per la feina ben feta.

Per tot plegat i per l’orgull -no l’amagaré pas- d’haver estat un dels seus mestres, em fa il·lusió trobar-nos demà per parlar de la paraula, dita i escrita, i de la força que té.

Això serà demà dijous, 19 d’abril, a 2/4 de 9 del vespre a la Biblioteca Francesc Pujols de Martorell. Si voleu venir, trobareu la porta ben oberta.

[18 d’abril de 2012]

Terrazel, 20 anys!

Demà, 10 d’agost, farà 20 anys que es va representar el primer Terrazel. Abans però, el Rafael Capdevila, el Ramon Moix i tota una colla de gent que es movia al seu voltant havia estat treballant per trobar una idea que ajudés no només a revifar la Festa Major de Sant Llorenç d’Hortons, sinó també a aglutinar el major nombre de persones possible a l’entorn d’un projecte comú. I se’n van sortir amb la invenció d’un espectacle popular i alhora innovador. Popular perquè any rere any es pot representar gràcies a l’esforç de la gent del poble de totes les edats, i innovador perquè basant-se en la imatgeria dels espectacles de festa major tradicionals, posa damunt la taula els neguits i els problemes del món rural enfrontat al creixement desmesurat de la societat industrial.

De la primera empenta en van néixer tallers de música, de construcció de capgrossos i gegants, de dança, de vestuari o de pirotècnia que durant tot l’any reuneixen els més de cent participants directes en l’espectacle i pels quals van passant no només els adults, sinó sobretot els nens i nenes que han crescut amb el Terrazel com a acte central i significatiu de les seves festes majors.

El Terrazel comença amb el ball dels gegants de Sant Llorenç, la Mare Terra i el Sol, i tot seguit s’hi afegeixen els follets i la colla de capgrossos, que en lloc de representar personatges són al·legories dels paisatges del poble. Però aviat s’interromp la dansa perquè entren en escena els Llefres capitanejats pel Llengot, un drac ple de xemeneies, i ho contaminen tot de brutícia i fum. Per lluitar contra aquesta situació de desfeta del territori i defensar la Terra arribaran els Llambrants, al capdavant dels quals hi ha un personatge mític, l’Unicorn. Després d’una espectacular lluita de foc entre aquests dos peculiars exèrcits, es produeix el triomf de la Natura.

Abans de la lluita i com a ambaixador irresponsable de les forces del mal, es produeix la intervenció del Buscarrons, personatge cínic que convida tothom a fer calés al preu que sigui i sense tenir en compte ni l’entorn ni els altres. El Buscarrons, que se’n fot del mort i de qui el vetlla, aprofita el seu discurs per fer una repassada agra i crua de tot el que ha passat des de la seva intervenció de l’any passat i és per això que els seus comentaris carregats de sarcasme poden anar a caure no només sobre el govern, sinó també sobre qualsevol dels presents -alcalde inclòs- a la representació.

Encara que ja fa un munt d’anys que no hi visc a Sant Llorenç, encara m’hi sento lligat al Terrazel. Primer perquè en un primer moment vaig participar en la creació d’alguns dels textos de l’espectacle, i segon perquè tota una colla d’anys em va tocar posar les paraules i la veu al Buscarrons, un personatge alhora odiat i estimat de l’espectacle que em permetia estalviar-me durant unes bones estones això que en diem la correcció política i deixar anar pel broc gros i amb total impunitat tot allò que en l’àmbit de la cosa pública m’havia fet emprenyar durant l’any.

No sé què ens dirà demà el Buscarrons, però estic segur que una altra vegada serà un exercici de memòria prou higiènic del fer i desfer del darrer any, que no em negareu que ha donat prou temes perquè aquest personatge cínic i sorneguer vagi ben carregat de metralla.

Vint anys després del primer Terrazel, aquesta festa de carrer amb bestiari, gegants i capgrossos originals, amb música i amb foc, ja s’ha consolidat com l’acte més emblemàtic i representatiu de la Festa Major de Sant Llorenç d’Hortons. Per això i perquè hi és convidat tothom, us hi esperem demà 10 d’agost a les 11 del vespre a la confluència dels carrers Diputació i Major. Serà una vegada més, una nit plena de festa i de màgia.

Recital d’Àngels Gregori i Ricard Garcia

Divendres 9 de juliol a les 10 de la nit, l’Àngels Gregori i jo serem a Llavaneres, als Jardins de Can Caralt, per recitar els nostres poemes acompanyats pels músics de GPM Trio.

L’acte duu el nom de Nit de Poesia&Swing i s’ha organitzat sota l’empara de l’Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres gràcies a l’empenta d’en Joan Calsapeu, que també ha tingut cura de l’edició de la plagueta que, amb una selecció de poemes de l’Àngels i meus i un pòrtic que podeu llegir aquí, es repartirà als assistents.

Tot i que he llegit la seva poesia i que compartim amistats i hem intercanviat trucades i correus electrònics, amb l’Àngels Gregori no ens coneixem cara a cara, i això farà que el recital de divendres sigui un moment de descobertes no nomès poètiques.

I com sempre que una cosa em fa il·lusió, també aquesta vegada vull compartir poesia i música amb vosaltres en una nit d’estiu. Per això hi sou convidats. Si us ve de gust, fins divendres!

Agenda

Ja fa una colla de dies que el bloc és en repòs perquè hi havia feines que em requerien fora dels móns virtuals. Però ara que tot torna a una certa normalitat, aprofito per anunciar-vos alguns dels actes en què aviat participaré.
El dissabte 15 de maig es farà la presentació del llibre Poems&Blogs: Poetes a la xarxa. Es tracta d’una antologia de poesia de 33 autors amb la particularitat que aquests també escrivim en blocs de caràcter literari. El llibre ha nascut gràcies a la iniciativa de la Violant de Bru i el Santi Borrell després de la trobada que es va fer a Vilafranca del Penedès la passada primavera.  A la presentació, que és oberta a tothom que hi vulgui assistir, hi assistirem la majoria dels poetes antologats i començarà a les 7 de la tarda a la sala d’actes de l’Escorxador de Vilafranca del Penedès.
L’endemà, diumenge 16 de maig, participaré en un recital conjunt amb la Vinyet Panyella i el Xavier Garcia al Cementiri de Poblenou a partir de les 6 de la tarda. La Vinyet recitarà poemes de Salvador Espriu, jo en recitaré de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i en Xavier en recitarà de Màrius Torres, i al final també recitarem poemes nostres. També cal dir que ens acompanyarà l’Adrià Grandia amb la viola de roda. El recital, que es titula Tria d’asos: Salvador Espriu, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Màrius Torres,  s’emmarca en els actes de Barcelona Poesia 2010.
I una mica més enllà, el 9 de juliol a la nit i gràcies a la iniciativa i empenta de l’amic Joan Calsapeu, l’Àngels Gregori i jo llegirem els nostres poemes al Recital de Poesia i Blues de Llavaneres. D’aquest acte, però, ja n’informaré més endavant.
Ja sabeu que, com sempre, sou convidats i sereu benvinguts a tot arreu. Que hi ha molta vida més enllà de les pantalles…

Llavina+Garcia: Versos a dues veus

Demà passat, dijous 18 de març a les 8 del vespre, el Jordi Llavina i jo serem al Casal de Vilafranca del Penedès (Rbla. de Ntra. Senyora, 37, 1r pis) per participar en un acte titulat Versos a dues veus que, tot i que és organitzat pel Club de Lectura del Casal, és gratuït i obert a tothom.
Us convidem a venir-hi, i ja us podem dir que en aquesta ocasió no només ens limitarem a llegir alguns dels nostres poemes, sinó que també aprofitarem per parlar-ne i comentar-los, entre nosaltres  i amb tothom que hi assisteixi i vulgui participar-hi.

‘Londres nevat’ a Martorell

Fa uns quants dies, en Jaume de la llibreria MésQueLletres de Martorell em va convidar a presentar Londres nevat, el darrer llibre de relats de Jordi Llavina. De seguida li vaig dir que sí, perquè la primera vegada que el vaig llegir ja vaig pensar que en aquest llibre de relats l’autor no es limita simplement a fabular, sinó que ens dóna molt més que no pas allò que col·loquialment en diem “fer literatura”. És per això que jo deia que el meu apunt sobre Londres nevat  del passat novembre, s’hauria pogut titular ‘Més que literatura’.
Aquí podeu llegir el que llavors vaig dir de Londres nevat. Ara, però, que el temps m’ha fet pair millor el llibre, m’adono que encara hi puc afegir coses. Han passat uns mesos i les històries encara són ben vives al record. Això no és fàcil que passi, però en els dos darrers llibres d’en Llavina hi ha dos elements que donen una tremenda força a la narració, d’una banda la densitat vital que s’hi respira i, penso que com a conseqüència d’això, la proximitat de la seva prosa amb la poesia.
Aquest és un llibre que a banda d’una desafortunada valoració feta amb més mala baba que no pas amb criteris literaris (sembla que el món editorial ja les té aquestes coses), ha tingut i té encara molt bones crítiques, tant en els diaris de tota la vida com en un àmbit tan independent com el dels blocs. Mireu, doncs, que en diuen bons lectors com el David del llunÀtic o el Joan d’Ucronies.
Si no ho heu fet encara, us convido a llegir Londres nevat, i us convido també, el dijous 4 de març a les 8 del vespre a la Capella de Sant Joan de Martorell (carrer de Pere Puig, 61), a escoltar-nos al Jordi Llavina i a mi. Parlarem del seu darrer llibre i de tot allò que ens vulgueu preguntar.

De Girona a Vilanova

Aquesta setmana l’agenda és més atapeïda que de costum. A més de la feina de cada dia hi tinc anotades dues cites prou interessants. La primera diu que demà a les 8 del vespre seré a la Casa de Cultura de Girona per llegir poesia amb en Jordi Llavina. Ja fa un cert temps que en Roger Costa-Pau em va proposar de participar en un dels actes d’AraPoesia – XIV Festival de Poesia de Girona, i a mi -ja us ho podeu imaginar- em va faltar temps per dir que sí.

La segona serà divendres a Vilanova i la Geltrú després que la Cesca Mestres, de l’editorial El Cep i la Nansa, em convidés a participar en un dels actes de l’A09_ESPLET – Tardor de llibres. En aquest cas no es tracta d’un recital, sinó que som convidats en Llavina i jo -a partir de les 5 de la tarda al Foment Vilanoví- a dialogar en públic sobre les nostres darreres creacions poètiques, tot i que segur que algun poema nou també caurà.

Ja ho veieu doncs que aquesta és una setmana atrafegada, però encara sort que m’ha tocat una bona parella de ball. Si sou a prop, tant d’un acte com de l’altre, no dubteu que hi sou convidats.

Poesia i Jazz a Llavaneres

Mai no he sentit la Laia Noguera recitant els seus poemes i ja fa temps que en tinc ganes. El Jordi Llavina sí que l’he sentit i m’agrada la seva poesia. Per sentir-los, a tots dos i el SongBook Trio, i gràcies a l’empenta del Joan Calsapeu, aquest vespre a les 9 seré al Casal de Llavaneres. Si sou a prop i us hi acosteu, penso que no us decebrà pas.

PS: Acabo de sentir el poema que el Joan Margarit ha llegit al Parc de la Ciutadella i l’aplaudeixo. És bo i convenient que algú amb el do de la paraula com ell i més enllà d’interessos partidistes, digui les coses com són quan les ombres del feixisme ens enterboleixen la vida.