Llavina+Garcia: Versos a dues veus

Demà passat, dijous 18 de març a les 8 del vespre, el Jordi Llavina i jo serem al Casal de Vilafranca del Penedès (Rbla. de Ntra. Senyora, 37, 1r pis) per participar en un acte titulat Versos a dues veus que, tot i que és organitzat pel Club de Lectura del Casal, és gratuït i obert a tothom.
Us convidem a venir-hi, i ja us podem dir que en aquesta ocasió no només ens limitarem a llegir alguns dels nostres poemes, sinó que també aprofitarem per parlar-ne i comentar-los, entre nosaltres  i amb tothom que hi assisteixi i vulgui participar-hi.

‘Londres nevat’ a Martorell

Fa uns quants dies, en Jaume de la llibreria MésQueLletres de Martorell em va convidar a presentar Londres nevat, el darrer llibre de relats de Jordi Llavina. De seguida li vaig dir que sí, perquè la primera vegada que el vaig llegir ja vaig pensar que en aquest llibre de relats l’autor no es limita simplement a fabular, sinó que ens dóna molt més que no pas allò que col·loquialment en diem “fer literatura”. És per això que jo deia que el meu apunt sobre Londres nevat  del passat novembre, s’hauria pogut titular ‘Més que literatura’.
Aquí podeu llegir el que llavors vaig dir de Londres nevat. Ara, però, que el temps m’ha fet pair millor el llibre, m’adono que encara hi puc afegir coses. Han passat uns mesos i les històries encara són ben vives al record. Això no és fàcil que passi, però en els dos darrers llibres d’en Llavina hi ha dos elements que donen una tremenda força a la narració, d’una banda la densitat vital que s’hi respira i, penso que com a conseqüència d’això, la proximitat de la seva prosa amb la poesia.
Aquest és un llibre que a banda d’una desafortunada valoració feta amb més mala baba que no pas amb criteris literaris (sembla que el món editorial ja les té aquestes coses), ha tingut i té encara molt bones crítiques, tant en els diaris de tota la vida com en un àmbit tan independent com el dels blocs. Mireu, doncs, que en diuen bons lectors com el David del llunÀtic o el Joan d’Ucronies.
Si no ho heu fet encara, us convido a llegir Londres nevat, i us convido també, el dijous 4 de març a les 8 del vespre a la Capella de Sant Joan de Martorell (carrer de Pere Puig, 61), a escoltar-nos al Jordi Llavina i a mi. Parlarem del seu darrer llibre i de tot allò que ens vulgueu preguntar.

De Girona a Vilanova

Aquesta setmana l’agenda és més atapeïda que de costum. A més de la feina de cada dia hi tinc anotades dues cites prou interessants. La primera diu que demà a les 8 del vespre seré a la Casa de Cultura de Girona per llegir poesia amb en Jordi Llavina. Ja fa un cert temps que en Roger Costa-Pau em va proposar de participar en un dels actes d’AraPoesia – XIV Festival de Poesia de Girona, i a mi -ja us ho podeu imaginar- em va faltar temps per dir que sí.

La segona serà divendres a Vilanova i la Geltrú després que la Cesca Mestres, de l’editorial El Cep i la Nansa, em convidés a participar en un dels actes de l’A09_ESPLET – Tardor de llibres. En aquest cas no es tracta d’un recital, sinó que som convidats en Llavina i jo -a partir de les 5 de la tarda al Foment Vilanoví- a dialogar en públic sobre les nostres darreres creacions poètiques, tot i que segur que algun poema nou també caurà.

Ja ho veieu doncs que aquesta és una setmana atrafegada, però encara sort que m’ha tocat una bona parella de ball. Si sou a prop, tant d’un acte com de l’altre, no dubteu que hi sou convidats.

Poesia i Jazz a Llavaneres

Mai no he sentit la Laia Noguera recitant els seus poemes i ja fa temps que en tinc ganes. El Jordi Llavina sí que l’he sentit i m’agrada la seva poesia. Per sentir-los, a tots dos i el SongBook Trio, i gràcies a l’empenta del Joan Calsapeu, aquest vespre a les 9 seré al Casal de Llavaneres. Si sou a prop i us hi acosteu, penso que no us decebrà pas.

PS: Acabo de sentir el poema que el Joan Margarit ha llegit al Parc de la Ciutadella i l’aplaudeixo. És bo i convenient que algú amb el do de la paraula com ell i més enllà d’interessos partidistes, digui les coses com són quan les ombres del feixisme ens enterboleixen la vida.

Poetes al museu

Entre els diversos actes que el Museu Vicenç Ros de Martorell ha organitzat pel Dia Internacional dels Museus, hi haurà el que s’ha anomenat Poetes al Museu. Els poetes convidats a participar-hi som el Lluís Julià, el Jordi Llavina i jo mateix, Ricard Garcia. Recitarem els nostres poemes i després podrem xerrar una estona i prendre una copa de cava.

La lectura de poemes es farà el proper dissabte 16 de maig a les 7 de la tarda al Museu Vicenç Ros (Av. Vicenç Ros, s/núm., Martorell) i té l’al·licient afegit de poder veure la important col·lecció de ceràmica del Museu.

L’activitat és gratuïta i hi haurà llibreria per qui vulgui adquirir algun dels nostres llibres.

Ens agradaria que, si us és avinent i us ve de gust, vinguéssiu a escoltar els nostres poemes i a passar una estona amb nosaltres. Us hi esperem!

Viatges i hospitalitat

Gràcies a l’empenta de la Teresa Costa-Gramunt, el divendres d’aquesta setmana començarà el Cicle poètic Viatges i hospitalitat a Vilanova i la Geltrú. El cicle es compon de quatre sessions i la programació és la següent:
– Divendres 24 d’abril:
Vicenç Llorca i Ricard Garcia
– Dijous 11 de juny:
Jordi Cervera Nogués i Nati Soler Alcaide
– Divendres 18 de setembre:
Josefa Contijoch Pratdesaba i Joan Duran i Ferrer
– Dijous 26 de novembre:
Olga Xirinachs i Teresa Costa-Gramunt

Totes les sessions començaran a les set de la tarda i es desenvoluparan a la seu del Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú. Hi sou convidats!

Agenda

Mai he amagat que poder llegir la meva poesia en públic m’agrada molt, sobretot perquè em permet arribar a qui ja coneix els meus llibres o a possibles nous lectors d’una forma molt més càlida que no pas a través del paper. També perquè n’aprenc molt d’escoltar el que aquestes persones m’aporten cada vegada que he fet una lectura. I en tercer lloc, perquè la paraula dita és la matèria que li és més pròpia a la poesia. El cas és que en pocs dies he rebut cinc propostes per fer lectures dels meus poemes. La primera de totes serà a El Masnou. Els amics de Vins i Divins, que cada primer dimarts de mes fan un acte literari, m’han convidat a casa seva per recitar alguns dels meus poemes. Compteu, doncs, que hi seré el proper dimarts 7 d’abril a les 8 del vespre i que llegiré poemes dels dos llibres i algun inèdit i podrem, també, xerrar una estona.

La segona serà a Vilanova i la Geltrú amb en Vicenç Llorca. La Teresa Costa-Gramunt ens ha convidat a participar en el Cicle Poètic Viatges i Hospitalitats i el nostre torn serà el divendres 24 d’abril a les 7 de la tarda al Museu del Ferrocarril. L’endemà, 25 d’abril, participaré a Martorell -on visc- en una lectura maratoniana de poesia que, amb motiu de la Fira, organitzen els botiguers d’aquesta població. El mes de maig, tot i que em falta confirmar dia i hora, compartiré lectura al MerCat de Vilafranca del Penedès amb la poeta i bona amiga Teresa Pascual i aprofitarem, també, per parlar de Rebel·lió de la sal, el seu darrer llibre. I dins el Cicle Poesia als Parcs 2009, tindré l’honor de participar en el recital Les veus de la natura amb la poeta Montserrat Abelló. Això serà el diumenge 18 d’octubre a les 12 del migdia al Parc d’Olèrdola.

Ja ho veieu, se’m gira feina, però em ve molt de gust fer-la. Puntualment aniré informant de tot, però de moment -si sou a prop d’algun d’aquests actes i en teniu ganes- ja us podeu considerar convidats a acompanyar-me.

Divendres 13 a l’Aqualata

Fa unes setmanes la Llibreria Aqualata (carrer Sant Josep, 14. Igualada) ens va convidar al Jordi Llavina i a mi a presentar-hi els nostres llibres. Tant ell com jo ens hem trobat amb dos llibres a les mans que gairebé s’han publicat al mateix temps: Diari d’un setembrista i Ningú ha escombrat les fulles en el cas del Jordi, i Els contorns del xiprer i De secreta vida en el meu. És per això que el proper divendres 13 de març a dos quarts de 9 del vespre, tots dos serem a Igualada per parlar de literatura i per llegir-vos una mostra dels poemes d’aquests llibres i, també, algun text inèdit. Ens agradaria molt que, si podeu i us ve de gust, vinguéssiu a passar una estona amb nosaltres i els nostres llibres. Hi sou convidats!

Al Club de Lectura

Jo, els Clubs de Lectura els conec des de fora. Mai no n’he estat membre, però pel que sé penso que estan fent una gran feina, des de les biblioteques, desmitificant el món de la literatura i ajudant a lectors i lectores de tota mena a acostar-se als llibres. Els qui hi estem més avesats a moure’ns entre llibres oblidem, sovint, que aquest és un món del qual a vegades se’n té una imatge elitista i que hi ha persones que no s’hi acosten perquè tenen la sensació que no estaran prou a l’alçada d’allò que els llibres diuen.

Tot i que no ha de ser d’aquesta manera, més d’una vegada sí que es veuen personatges als quals els hi agrada cultivar aquesta imatge estirada d’intel·lectual que camina per sobre del bé i del mal. I això, mal, és el que aquesta actitud fa a l’hora d’acostar nous lectors als llibres. Hauríem de ser, tots plegats, més humils i treballar per convèncer a tothom que cadascú té la seva lectura –no importa quina- i que posar un peu dins d’un llibre pot ser una experiència, si no sempre fascinant, com a mínim sorprenent.

Qui sí sembla haver-ho entès així són les bibliotecàries i els bibliotecaris, que s’han arremangat i han posat en marxa per tot arreu clubs de lectura per aplegar-hi les persones que volen gaudir sense complexos de la lectura i compartir l’experiència amb altres lectors i, quan pot ser, amb l’autor o autora del llibre llegit.

Doncs bé, jo estic molt il·lusionat perquè els membres d’un d’aquests clubs de lectura van decidir fa unes setmanes llegir el meu segon llibre de poemes, De secreta vida, i divendres torno a la Biblioteca de Sant Sadurní perquè m’han convidat a parlar-ne. Ja ho vaig fer en una altra ocasió a la Biblioteca de Martorell amb Els contorns del xiprer i és una de les experiències més interessants que n’he tret d’això d’escriure i publicar el que escrius. Sotmetre’t a les interpretacions i les preguntes d’una colla de lectors i lectores que han volgut conèixer el que fas és, si més no, molt higiènic, perquè t’obliga a mirar la teva obra amb uns ulls que no són els teus i no tenen, per tant, els vicis de lector que tu tens. Però és que a més, també és molt nutritiu, perquè de cada mirada que passa per damunt de les teves paraules n’aprens coses que tot sol no havies vist.

Aquest divendres, per tant, seré al Club de Lectura de Sant Sadurní a dos quarts de vuit del vespre a punt per entomar crítiques, valoracions, matisos i tot el que calgui, i també per respondre a totes les preguntes que convingui. I no només estic segur que m’ho passaré molt bé, sinó que també estic convençut que entre tots ens adonarem que la poesia no és dalt de cap altar i que amb només un petit esforç la podem abastar. Estic, de debò, molt content de poder-ho fer.

Tot va bé si acaba bé

Ara fa dos anys, el setembre del 2005, anunciava aquí que un jurat format per Enric Badia, Mn. Climent Forner, Montserrat Altarriba, Salvador Arderiu i Francesc Garriga havia concedit el XVè Premi de Poesia Josep Fàbregas i Capell-Vila de Sallent al meu poemari Els contorns del xiprer.

Un any després explicava enfadat que el premi, consistent en l’edició del llibre, no s’havia fet efectiu. I llavors vaig començar, durant cada divendres de tot un any, a publicar Els poemes de Els contorns… a través del Cupressus sempervirens.

Ara, el setembre de 2007 i després de força peripècies que vull oblidar, els poemes de Els contorns del xiprer s’han editat finalment, amb un pròleg de la Teresa Pascual i una portada dissenyada pel Jordi Ribas, en forma de llibre.

Divendres vaig poder tenir a les mans els primers exemplars i sentir com la feina feta havia agafat cos i consistència. I encara que la sensació que vaig tenir tingui un punt de fetitxista, estic segur que aquells a qui us agraden els llibres enteneu el que vull dir. La satisfacció de veure la feina finalment acabada i poder-la oferir als demés tal i com la il·lusió te l’havia fet imaginar, és molt gran.

I és per tot plegat que vull donar les gràcies no només a tothom que ha intervingut en l’edició del llibre, sinó també a totes les persones que han visitat les pàgines on jo hi penjava els poemes i especialment a aquelles que, personalment o a través dels seus comentaris a internet, m’han fet arribar els seus suggeriments, les seves opinions i les seves sensacions. Més d’una vegada és aquest feedback amb els altres el que et renova les forces.

Si tot surt com està previst, el proper dissabte 10 de novembre durant la Festa del Tiscar, es farà un acte de presentació del llibre a la Capella de Sant Joan de Martorell. Diuen que tot va bé si acaba bé; doncs que així sigui.