Al Club de Lectura

Jo, els Clubs de Lectura els conec des de fora. Mai no n’he estat membre, però pel que sé penso que estan fent una gran feina, des de les biblioteques, desmitificant el món de la literatura i ajudant a lectors i lectores de tota mena a acostar-se als llibres. Els qui hi estem més avesats a moure’ns entre llibres oblidem, sovint, que aquest és un món del qual a vegades se’n té una imatge elitista i que hi ha persones que no s’hi acosten perquè tenen la sensació que no estaran prou a l’alçada d’allò que els llibres diuen.

Tot i que no ha de ser d’aquesta manera, més d’una vegada sí que es veuen personatges als quals els hi agrada cultivar aquesta imatge estirada d’intel·lectual que camina per sobre del bé i del mal. I això, mal, és el que aquesta actitud fa a l’hora d’acostar nous lectors als llibres. Hauríem de ser, tots plegats, més humils i treballar per convèncer a tothom que cadascú té la seva lectura –no importa quina- i que posar un peu dins d’un llibre pot ser una experiència, si no sempre fascinant, com a mínim sorprenent.

Qui sí sembla haver-ho entès així són les bibliotecàries i els bibliotecaris, que s’han arremangat i han posat en marxa per tot arreu clubs de lectura per aplegar-hi les persones que volen gaudir sense complexos de la lectura i compartir l’experiència amb altres lectors i, quan pot ser, amb l’autor o autora del llibre llegit.

Doncs bé, jo estic molt il·lusionat perquè els membres d’un d’aquests clubs de lectura van decidir fa unes setmanes llegir el meu segon llibre de poemes, De secreta vida, i divendres torno a la Biblioteca de Sant Sadurní perquè m’han convidat a parlar-ne. Ja ho vaig fer en una altra ocasió a la Biblioteca de Martorell amb Els contorns del xiprer i és una de les experiències més interessants que n’he tret d’això d’escriure i publicar el que escrius. Sotmetre’t a les interpretacions i les preguntes d’una colla de lectors i lectores que han volgut conèixer el que fas és, si més no, molt higiènic, perquè t’obliga a mirar la teva obra amb uns ulls que no són els teus i no tenen, per tant, els vicis de lector que tu tens. Però és que a més, també és molt nutritiu, perquè de cada mirada que passa per damunt de les teves paraules n’aprens coses que tot sol no havies vist.

Aquest divendres, per tant, seré al Club de Lectura de Sant Sadurní a dos quarts de vuit del vespre a punt per entomar crítiques, valoracions, matisos i tot el que calgui, i també per respondre a totes les preguntes que convingui. I no només estic segur que m’ho passaré molt bé, sinó que també estic convençut que entre tots ens adonarem que la poesia no és dalt de cap altar i que amb només un petit esforç la podem abastar. Estic, de debò, molt content de poder-ho fer.

Tot va bé si acaba bé

Ara fa dos anys, el setembre del 2005, anunciava aquí que un jurat format per Enric Badia, Mn. Climent Forner, Montserrat Altarriba, Salvador Arderiu i Francesc Garriga havia concedit el XVè Premi de Poesia Josep Fàbregas i Capell-Vila de Sallent al meu poemari Els contorns del xiprer.

Un any després explicava enfadat que el premi, consistent en l’edició del llibre, no s’havia fet efectiu. I llavors vaig començar, durant cada divendres de tot un any, a publicar Els poemes de Els contorns… a través del Cupressus sempervirens.

Ara, el setembre de 2007 i després de força peripècies que vull oblidar, els poemes de Els contorns del xiprer s’han editat finalment, amb un pròleg de la Teresa Pascual i una portada dissenyada pel Jordi Ribas, en forma de llibre.

Divendres vaig poder tenir a les mans els primers exemplars i sentir com la feina feta havia agafat cos i consistència. I encara que la sensació que vaig tenir tingui un punt de fetitxista, estic segur que aquells a qui us agraden els llibres enteneu el que vull dir. La satisfacció de veure la feina finalment acabada i poder-la oferir als demés tal i com la il·lusió te l’havia fet imaginar, és molt gran.

I és per tot plegat que vull donar les gràcies no només a tothom que ha intervingut en l’edició del llibre, sinó també a totes les persones que han visitat les pàgines on jo hi penjava els poemes i especialment a aquelles que, personalment o a través dels seus comentaris a internet, m’han fet arribar els seus suggeriments, les seves opinions i les seves sensacions. Més d’una vegada és aquest feedback amb els altres el que et renova les forces.

Si tot surt com està previst, el proper dissabte 10 de novembre durant la Festa del Tiscar, es farà un acte de presentació del llibre a la Capella de Sant Joan de Martorell. Diuen que tot va bé si acaba bé; doncs que així sigui.

Poetes a la Torre Muntadas

El Jordi Boldú, que és un dels meus nexes amb el món des de fa molt de temps i que de tant en tant em dóna vitamines, em recepta la 2a edició del festival Poetes a la Torre Muntadas del Prat de Llobregat. Busco el prospecte i hi trobo que ahir se’m van escapar l’Albert Roig i el Perejaume, però dimarts que ve a les nou del vespre hi haurà l’Anna Aguilar-Amat i el Roger Puig.

El dimarts 18 de juliol, també a les nou, hi haurà El Sopar dels Poetes, amb Silvia Amigó –que recita Pessoa meravellosament-, Ester Andorrà, Tomàs Arias, Max Besora, Pau Bou, Jordi Boldú –en qualsevol moment pot explotar-, Francesc Bombí, Javier Caballero, Eduard Carmona, Antoni Clapés, Xavier d’Edimburg, Neus Dalmau, Joan Duran, Eduard Escofet, Ramon Farrés, Francesc Garriga, j, Sebastià Jovani, Miquel Àngel Marín, Núria Martínez Vernis, Cinta Massip, Xavier Padullés, Jordi Prenafeta, Carles Rebassa, Carles Maria Sanuy, Joan Todó, Mireia Vidal-Conte, Joan Vinuesa i tothom que s’hi vulgui apuntar. Serà servit a taula per Carles Hac Mor i Ester Xargay.

I a les nou del vespre del darrer dimarts de juliol: Josep Pedrals, Roger Mas, Laia Noguera, Òscar Solsona i Mariano Martínez.

Pel que sembla a El poble del costat saben tot el que cal saber del que ha de passar els dimarts de juliol als Jardins de la Torre Muntadas, (carrer de Jaume Casanovas, 80 del Prat de Llobregat).