rosa_d'hivern__1419439981_65985

Rosa d’hivern

La llum s’escola pels solcs de les arades i es dilueix com ho fan els dies d’hivern, en silenci, cercant la quietud de la nit sota el dall finíssim de la lluna que precedeix el Nadal. Perquè demà serà Nadal, però avui encara se’m fa tot ben estrany, com cada vigília, com cada vegada que em pregunto on sou i què feu, com sempre que la força de la memòria em sacseja… O com aquest migdia que tot i el fred, encara he pogut collir aquesta rosa que sobrevivia a recer del xiprer, al fons del pati, al racó on ens trobem quan ningú no ens veu per parlar en veu baixa, per pensar-nos, per tenir-nos… Demà és Nadal i avui, com cada any, un fil de tristesa m’atrapa, però demà no, demà Ell ja serà amb nosaltres, i tot i l’enyor de no poder-vos abraçar tindrem la certesa que tot allò que crèiem haver perdut perviu, com l’aroma d’aquesta rosa d’hivern que no s’ha volgut marcir, amb la força de la saba nova. Bon Nadal!

1 comentari

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Animat a participar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>