Santi Borrell

[Portal de l’església de Sant Miquel d’Olèrdola]

Amb el Santi ens vàrem conèixer, ja fa no sé els anys, mentre jo provava de fer fluir la poesia castellana dels segles d’or cap a unes oïdes poc acostumades a la música dels versos. Però la seva mirada fugia enllà de la finestra a la recerca d’altres formes de poesia.

Tot i així, quan al cap dels anys ens vam retrobar, em va explicar que encara duia al record alguns dels versos de Garcilaso i de Quevedo que havíem llegit a l’aula. Va ser un d’aquells moments en els quals t’adones que, tot i les queixes del dia a dia, la feina feta a l’aula ha valgut la pena i et sents orgullós d’un bon grapat d’aquells nois i noies, ara ja homes i dones fets i drets, amb els quals vas compartir part de la seva adolescència.

Ara que ja no som alumne i professor, em torno a trobar amb el Santi gràcies a la poesia, la seva i la meva, que oferirem el proper diumenge 14 d’octubre, al Parc d’Olèrdola a les 12 del migdia, dins el cicle Poesia als Parcs de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

Mentre arriba el dia del recital, aquí hi deixo, per celebrar-la, una mostra de la poesia del Santi Borrell:

PAS 227
i ens toquem l’esquelet______ era la set
quan et trec els ossos _______ara m’assec
mossegats a trossos ________ja no els veig

el desig sempre fa net d’ofec en ofec_encès de fred
cau i retorna perquè l’amor mai té una forma
uns llavis plens una pell de flors una estela en el bosc

0 comentaris

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Anima’t a participar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *