Sense

Les llums ataronjades d’aquest capvespre. El blau net del cel. La grisor mig amagada de la tempesta. Tots aquests colors que ara veus, només tu, i que t’han dut el record dels teus morts embolcallant la soledat d’aquest ésser sense ells que ara ets. I el breu consol, enmig de tanta enyorança, d’uns núvols fugissers que passen com passen els rius, sense repòs ni treva, cap a la tenebra de les hores buides, cap als silencis, cap a ésser sense.

0 comentaris

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Anima’t a participar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *