Entrades

De xiprers i afinitats

Potser res és casualitat i aquesta afinitat que hem descobert és més fonda i més antiga que Internet i tantes altres modernitats… M’agrada descobrir, Victòria, que hem escrit versos germans. Entre tant de soroll, llegir-los fa molta i bona companyia.

I encara que només ens coneguem a través de paraules elèctriques i electròniques, m’agrada que compartim, Hipàtia, la memòria del xiprer com un far per a caminants.

Suposo que tampoc és casualitat que en els comentaris de totes dues hi apareguin els xiprers alçats davant l’horitzó, gairebé com entitats mítiques que contenen la companyia i la soledat, les veus i el silenci, les ombres i la llum. I com aquells xiprers de la meva infància a banda i banda de la porta del cementiri, contenen la memòria del passat i la vida present. Però també la memòria futura.