Entrades

Impúdica

No fa gaire estona, una bona amiga i lectora em deia que la imatge dels ametllers florits li havia dut a la memòria l’adjectiu impúdica que jo havia fet servir en un poema referit a la florida d’aquests arbres. Febrer és temps de mimoses, però també d’ametllers, i només cal alçar la vista i mirar una mica enllà per veure com la seva blancor immaculada esquitxa el paisatge. A mi, el vent em va arrencar la mimosa, però els darrers dies he descobert un ametller que, arrecerat a la banda de fora de la tanca del jardí, ha nascut silvestre. Ara ja treu el nas i des de fa una setmana i mitja m’ofereix, cada matí quan surto de casa, un pomell de flors descarades i impúdiques com les del poema:

En la desolació de l’hivern,
com l’anunci d’un fill
es desclouen els ametllers
i la vida flota impúdica.
El present s’alimenta de veritat
i toques amb la veu les coses
perquè tornin a tu com sagetes.
La sang flueix càlida i espessa
i els versos resten equidistants
mentre observes esglaiat el futur.
A les ferides del temps hi copulen les paraules.

[RG: Els contorns del xiprer, Ajuntament de Sallent, 2007]