Entrades

Fimbradís

Cap a ponent, les fileres ben arrenglerades dels presseguers. Entre els branquillons que pentinen el buit, encara l’eco de les veus i l’enyor, sucre i estiu, de la fruita a les mans i als llavis i al paladar. El fred blau dels matins a la cara i un llit d’herba encara humida. Les despulles dels arbres que cauen com cauen els colors. Una llum com de pell de préssec travessada d’ombres. La terra que tot ho acull. I aquest matí, com un àngel fimbradís que passa.