Entrades

Herències

Teresa PascualÀngels Gregori van presentar, dissabte passat a Oliva, el llibre amb el qual han guanyat el Premi de Poesia Manuel Garcia Grau 2011. Aquest llibre, que té la peculiaritat d’haver estat escrit com un diàleg entre les dues poetes, es titula Herències  i s’ha publicat dins la col·lecció de poesia de Perifèric edicions. Deixo aquí, mentre no ens arriba en paper, una mostra de la poesia que conté:

III

El pa fregit amb una nyora
i els dos alls “sense cor” en el morter
forma part de la imatge d’una herència
que té l’olor dels taulells de la cuina
i el sabor primitiu, càlid, cuidat.
Forma part d’una imatge que vigila
meticulosa el foc, l’oli, el pa
i té el posat dels anys en l’atenció
en cada tros que la maça colpeja
i en el sabor que regula amb els llavis.IVEls taulells de la cuina,
les plantes del pati que donen a la cuina,

les cites a l’hospital escrites al calendari de la cuina,
les bosses verdes del mercat
damunt el banc de la cuina.
Aquella forma tan fràgil
d’omplir els canelons i enrotllar-los.
De cegar-me les ulleres quan obries el forn calent.
De cremar-me.
Perquè recordar aquestes coses crema.
Com em cremarà tot el dia que compte
quans som avui per dinar i em sobre una cadira.
Llavors se’m quedarà l’herència clavada,
com un ganivet,
damunt la taula parada de la cuina. 

[20 de desembre de 2011]

Dir aigua és dir memòria

Havíem parlat per telèfon i ens havíem escrit, però lÀngels Gregori i jo no ens coneixíem en carn i os, que és com dues persones -tot i aquest món de virtualitats que se’ns empassa- es poden conèixer de debò. Finalment, aquest estiu, es va desfer el misteri i ens vam fer presents l’un davant l’altre per recitar plegats els nostres poemes a Llavaneres. Aquestes situacions sempre fan una mica de por, sobretot si t’has creat una imatge de l’altre que es pot trencar. Però no va ser així, no hi va haver cap d’aquells silencis tan incòmodes de quan no se sap que dir i el diàleg va fluir de seguida com si no fos la primera vegada que ens vèiem.

Ja ens havíem llegit i cadascú sabíem com ens agrada la poesia de l’altre. Però tot i així, aquell vespre, encara vam descobrir l’interès comú per alguns temes i com hi ha, entre alguns dels versos que hem escrit, afinitats que no sabíem. Jo vaig llegir un poema encara inèdit sobre la pèrdua de la memòria que es titula ‘Dir Pa‘ i, tot seguit, l’Àngels me’l va respondre amb aquest poema del vídeo de dalt. Un poema fet amb versos bells i contundents, com quan diu: Dir aigua és dir memòria, encara que l’oblit talli més que els vidres que guardaven els records…

Ara he sapigut que l’Àngels ha guanyat, fa pocs dies, el Premi Alfons el Magnànim de Poesiad’enguany amb un llibre titulat New York, Nabokov & Bicicletes. I jo, que me n’alegro, ho celebro editant el vídeo que encapçala aquest apunt. L’enhorabona, Àngels!

[14 d’octubre de 2010]

Recital d’Àngels Gregori i Ricard Garcia

Divendres 9 de juliol a les 10 de la nit, l’Àngels Gregori i jo serem a Llavaneres, als Jardins de Can Caralt, per recitar els nostres poemes acompanyats pels músics de GPM Trio.

L’acte duu el nom de Nit de Poesia&Swing i s’ha organitzat sota l’empara de l’Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres gràcies a l’empenta d’en Joan Calsapeu, que també ha tingut cura de l’edició de la plagueta que, amb una selecció de poemes de l’Àngels i meus i un pòrtic que podeu llegir aquí, es repartirà als assistents.

Tot i que he llegit la seva poesia i que compartim amistats i hem intercanviat trucades i correus electrònics, amb l’Àngels Gregori no ens coneixem cara a cara, i això farà que el recital de divendres sigui un moment de descobertes no nomès poètiques.

I com sempre que una cosa em fa il·lusió, també aquesta vegada vull compartir poesia i música amb vosaltres en una nit d’estiu. Per això hi sou convidats. Si us ve de gust, fins divendres!