Entrades

Anna Ruiz ressenya ‘ON LA SANG’

El passat divendres 15 de setembre els setmanaris El 3 de vuit, El vallenc i La Conca van publicar una nova ressenya sobre On la sang, el meu darrer llibre. L’autora d’aquesta ressenya que es publica encapçalada pel vers …i saber que la vida és aquest caos en què sobreviusés l’Anna Ruiz Mestres que ja ha parlat de la meva poesia en altres ocasions. A ella li dono les gràcies pel seu article i a vosaltres us convido a llegir el que ha escrit clicant aquí o anant a Desig de llegir, el seu blog.

Ara són les mimoses…

Aquest febrer, coincidint amb l’espectacular florida que estan fent les mimoses, al diari El 3 de vuit del divendres 13 s’ha publicat una nova ressenya de De secreta vida, el meu segon llibre de poemes. L’autora és l’Anna Ruiz i Mestres, que en una altra ocasió ja va escriure sobre la meva poesia. A continuació hi transcric el que ara en diu i us convido, és clar, a llegir-ho:

…ara són les mimoses que han florit, fidels al seu compromís, perquè sàpigues que mai no s’atura el temps, que eren certes les promeses.
Ricard Garcia continua el seu periple poètic amb la publicació d’una obra guanyadora del premi Senyoriu d’Ausiàs March de poesia. Aquest nou recull de poemes s’estructura en dues parts: Geografia i De secreta vida, que dóna títol al volum.
Sembla que els nostres escriptors vulguin recuperar la seva geografia més íntima i personal. Isidor Cònsul ens oferia fa poc, amb prosa, un volum en què ens mostra la geografia de la seva vida, així mateix Ricard Garcia, amb els seus poemes, es passeja per un paisatge molt nostrat, tot resseguint indrets prou coneguts d’aquest Penedès i d’aquest país que al llarg de l’obra van prenent una forma íntima, una calidesa única, que només ell sap transmetre amb la força de la seva paraula.
Vessen sensibilitat els seus versos quan posa l’atenció en els detalls més petits del paisatge: “les magranes, les cireretes de pastor, la mallerenga,…”, però com en l’obra anterior els arbres “en majúscula” són els reis d’aquesta escenografia. Aquest arbre, que s’arrela a la terra i que amb la seva alçada ens apropa al cel, al més sublim, símbol d’allò que només poden captar els escollits, senyoreja en tots els seus poemes.
Proper a Baudelaire, i cercant el sublim com ell, RG recupera els poemes en prosa per aquesta primera part del llibre, i així despullat de qualsevol mètrica, aboca al lector a la lírica més pura.
Els arbres sovint estan al servei dels sentiments que va teixint la vida humana: el més reiteratiu potser és el pas del temps escenificat en els mesos de l’any, però també la força de la llum en la vida i en la natura, la solitud, el silenci, l’amor, el mar, la paraula,… tot al servei d’aquest decorat d’indrets propers.
És des de la mirada privilegiada que tenen els arbres, que el poeta, ell mateix fet vida, arbre i paisatge, ens dóna mil imatges de l’entorn, plenes de metàfores ricament elaborades, impregnades d’una força quasi barroca.
La segona part ens endinsa en un món més íntim, on la passió, la sexualitat, la sensualitat de la vida i de les relacions humanes es mostren sense decoració prèvia i el lector reviu intensament la força de les emocions, on el cos, els llavis, les mans, els ulls… estan al servei dels sentiments més corferidors de l’ànima humana, en poemes sovint molt breus, plens d’intensitat, fugissers com la vida mateixa.
Sens dubte estem davant d’una veu que trepitja amb força el nou panorama de la literatura catalana. Feu-ne un tast:

CASA
Viure en una casa feta de parets de pluja
i que la travessin tots els colors d’aquesta tarda…

Anna Ruiz i Mestres dixit. Moltes gràcies, Anna!

[Nota: La fotografia és d’Hurano]