Entrades

Mirar el silenci

Avui 1 de novembre, dia de mirades contingudes i de silencis mentre cadascú passeja entre la memòria dels seus morts, recupero aquest magnífic regal de la Mireia Córdoba i la Cristina Almirall que un dia a l’institut se’m van plantar al davant per demanar-me quin dels meus poemes m’agradaria veure en vídeo. Jo en vaig proposar tota una colla perquè fossin elles que el triessin, i aquest, Mirar el silenci, va ser el que van escollir per fer-ne aquest vídeo-poema que us presento. Mireu-lo i escolteu-lo i ja em direu si no és per estar-ne ben orgullós d’exalumnes com aquestes.

I a més, em sembla que fa pel día d’avui i per l’hivern que ha de venir ara que sembla que sí que s’acaba l’estiu i que les nits, molt mes llargues, conviden a pensar en els dies passats i en allò que hem estat i, també, en les bones estones que encara hem de viure.

aQstica i l’alegria de viure

Poc em podia pensar, mentre escrivia el post anterior, que només en dos dies hi hauria tants polítics decidits a exemplificar el que hi deia d’ells. Sembla que no tinguin remei i que l’única cosa que els permet sortir als diaris sigui dir animalades i estupideses de la mida d’un campanar(123…). Parlen i escampen merda com si volguessin fer-nos aborrir aquest món que ens ha tocat compartir.

Però no se’n sortiran. Encara queden persones convençudes que en la bellesa hi pot haver una forma de salvació davant tanta imbecil·litat. I entre aquestes persones hi ha els amics d’aQstica. Fa uns mesos em van convidar a col·laborar amb ells incorporant alguns dels meus poemes al concert vermut que van fer a Can Terra. Va ser un migdia especial que junts vam sentir l’alegria de viure. Doncs bé, ara que acaben d’editar un nou vídeo amb una de les peces que interpreten, us convido a escoltar-los. Tanqueu els ulls i deixeu-vos portar pel Miquel, la Desi, l’Eloi i el Carles. Us agradarà!

[7 de maig de 2013]