Entrades

I demà tornarem a les aules…

I demà tornarem a les aules i encara que correm el risc que se’ns acusi d’adoctrinar l’alumnat, haurem d’explicar que així mai, que el denigrant espectacle d’amenaces, crits, mentides, insults i grolleria que s’ha vist al congrés dels diputats no és la millor manera d’aprendre a conviure, que tot plegat és fruit de la ronya mental que ens sobrevola i que si volem ser persones capaces de superar la barbàrie, l’escola -tot i que els polítics no ens hi ajudin gens i la vulguin controlar en funció dels seus interessos electorals- és el millor lloc on poden ser. Contra la picaresca, la bronca, la xuleria i la mala educació, demà tornarem a les aules i ens retrobarem per treballar amb tot de nois i noies infinitament més capaços de conviure en la diferència que no pas la xusma que ha protagonitzat un dels més tristos, denigrants i vergonyosos episodis que s’han produït a les espanyes els últims anys. En tot cas, a banda d’algunes excepcions honorables, servirà per mostrar als nostres alumnes l’exemple perfecte d’allò que no han de ser.

Encara la barbàrie, Federico…

Han passat 82 anys del teu assassinat, Federico, i encara ara la barbàrie corre pels nostres carrers. Com llavors, encara ara el cinisme d’una colla de malànimes s’aprofita de la brutalitat  i la simplicitat d’individus moguts amb proclames primàries perquè es comportin com a fanàtics guardians d’una pàtria construïda sobre els fonaments de l’odi a la diferència i a l’heterodòxia.

Com llavors, també avui, a aquells que se senten els amos del tros, ja sigui per designis  hereditaris o perquè han assaltat el poder per la força, allò que realment els interessa és seguir-se omplint les butxaques i mantenir el seu estatus, tant li fa com, i per això comercien amb el que es pagui millor: petroli, coltan, cocaïna, diamants, dones i nens, armes… I al voltant del poder, tu ho saps millor que ningú, s’hi arreceren també tot de sangoneres tan àvides d’enriquir-se que estan disposades a fer la feina bruta per tal que no es malmeti la blancor de les mans dels seus prínceps.

Com llavors, encara avui grups de bàrbars i feixistes treuen el cap descarats pels nostres carrers per fer-nos callar i els qui els manen no només els inciten a actuar amb violència, sinó que els emparen perquè no els convenen les veus crítiques ni la dissidència. Per tantes coses, també per això, Federico, et sentim tan a prop i seguim llegint la bellesa i la llibertat en la teva obra. I et recordem i seguim denunciant la indignitat del teu assassinat.