Entrades

‘On la sang’, Premi Jaume Bru i Vidal de Poesia

Ahir al vespre, durant l’entrega dels Premis Literaris Ciutat de Sagunt vaig rebre el XIX Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal per un nou llibre que es publicarà la propera primavera a la col·lecció de poesia d’Onada Edicions. L’he titulat On la sang i n’estic molt content perquè hi he treballat durant molt de temps i perquè el jurat, format per Begonya Mezquita, Antoni Ferrer i Manuel Bellver, em mereix un gran respecte.

On la sang és un llibre on es parla dels fets i sentiments més extrems de la vida, aquells que ens alteren les rutines per fer-nos sentir que hi ha forces que de manera imparable ens arrosseguen a tastar les estranyes alquímies de la vida que ens toca viure. S’hi evoquen aquelles coses que ens fan sentir que els desordres vitals no només ens ajuden a vèncer l’atonia dels minuts sinó que ens fan prendre consciència plena d’ésser vius. Per això, On la sang transita pels desordres naturals de la vida i hi trobareu poemes que van des de la força salvatge de l’erotisme a la por de qui se sent extraviat o, també, fins a la percepció de la mort com una realitat propera. Tot i així, goig i dolor no es presenten com a sentiments deslligats, sinó com a parts indissociables del nostre ésser, aquest tot on conflueix allò a què al·ludeixen els poemes del llibre: els moments de desordre o de lluita que han traçat cada una de les cicatrius que duem al cos i que són, alhora, la nostra història i el nostre present.

Quan d’aquí a uns mesos es publiqui, m’agradarà molt poder-lo compartir amb vosaltres. Finalment, i encara que ja ho vaig fer en privat vull felicitar també a Ismael Bereje i Carles Penya-roja que van guanyar respectivament els premis de teatre i de narrativa, així com agrair a Òscar Pérez Silvestre del Gabinet de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Sagunt totes les atencions que va tenir amb nosaltres.

Fiblades/Punzadas: 5 poetes catalans a Mèxic

Els editors de la revista mexicana El canto del ahuehuete han volgut dedicar el número corresponent a setembre i octubre de 2015 a difondre la poesia en català entre els seus lectors. I ho han fet amb la complicitat del poeta valencià Joan Navarro, que s’ha encarregat de coeditar el número 29 de la revista. Va ser ell qui ens va demanar si volíem col·laborar en aquesta incursió mexicana i qui es va cuidar de recollir i ordenar, en versió original catalana i també traduïts al castellà, els poemes de Joan Perelló, Begonya Mezquita, Anna Gual, Pau Sif i els meus.

El resultat de tot plegat és aquest núm. 29 de El canto del ahuehuete que no només presenta una mostra de poetes en català de les Illes Balears, del País Valencià i de Catalunya, sinó que inclou una magnífica introducció titulada Fiblades/Punzadas: el germen del fuego. 5 voces en catalán escrita per en Joan Navarro, autor també de les fotografies que il·lustren la revista.

Primer vaig poder llegir la revista en pdf, però ara que ja la tinc en paper i puc passar pàgines endavant i enrere llegint i rellegint els meus companys d’aquest viatge mexicà, no me n’estic de compartir amb vosaltres la il·lusió de poder ser llegit a Mèxic en versió catalana i castellana alhora. Gràcies Joan, i gràcies a El canto del ahuehuete!

Una mica d’autobombo

Després de valorar molt bé l’experiència del curs passat, aquest curs també participaré a les sessions dels clubs de lectura de la Biblioteca Jaume Vila i Pascual de Gelida. He pogut participar en la tria de novel·les i ja us puc dir que comentaré La noia del ball de Jordi Coca, Mirall trencat de Mercè Rodoreda, Dissabte d’Ian McEwan i Los enamoramientos de Javier Marías.

En segon lloc, i també aixoplugats per la biblioteca de Gelida, us puc dir que el proper 20 de novembre i amb el Jordi Sàbat tornarem a fer el recital Desordres naturals que vam estrenar a l’estiu a Sant Pere de Riudebitlles. Aquesta vegada serà a Gelida; de l’hora i el lloc ja us n’informarem més endavant.

També us volia anunciar que ja ha sortit a Mèxic l’exemplar de la revista El canto del ahuehuete que recull poemes de Joan Perelló, Begonya Mezquita, Anna Gual, Pau Sif i meus, tot plegat compilat i magníficament coordinat per Joan Navarro.

I finalment, si cliqueu aquí hi trobareu l’enllaç de l’entrevista que em van fer pel programa Martorelletres que dirigeix en Josep Díaz Galera i que es va emetre el passat 30 de setembre a Ràdio Martorell. La meva intervenció la trobareu entre els minuts 3 i 32 del programa.

Ja heu vist que avui la cosa només anava d’explicar-vos tres o quatre coses i de passada fer una mica de publicitat. Espero, doncs, que no em tingueu en compte ni l’autobombo ni  la fotografia que il·lustra aquest apunt, és de la placa que hi ha a l’entrada de Garcia (Ribera d’Ebre) i no me’n vaig estar de fer-la. Apa, que passeu una bona tardor!

València Nord, bellesa i veritat

D’aquí a poca estona, quan passin 11 minuts de les 8 del vespre, començarà a Ca Revolta de València la presentació d’Edicions del Buc, una editorial dedicada a la poesia que s’estrena amb dos llibres: Parlen els ulls de Begonya Mezquita i València Nord de Teresa Pascual. No podré ser-hi, però m’agradaria molt, per veure com salpa per primer cop aquest nou Buc i perquè amb València Nord hi tinc una especial vinculació. Abans no sortís, la Teresa em va demanar que en fes una breu semblança. No m’hi vaig pensar gens, la vaig fer i els editors van decidir que acompanyés els poemes. Si més no, espero que serveixi per animar tants lectors com es pugui a llegir el llibre. Tot i que es podia haver titulat com aquest apunt, la vaig titular Teresa Pascual, bellesa i veritat i diu així:

“Submergir-me en la poesia de la Teresa Pascual, llegir-la de cap a cap, m’ha descobert una obra sense por que, lluny del que ens és superflu, transita des de l’àmbit de l’estètica al de la filosofia per mostrar-nos allò que som. La seva, també a València Nord, és una poesia sense noses, despullada i concisa, que ens retorna a l’essencial amb imatges d’una extrema pulcritud; ara penso en «aquella línia blava que fa / de l’horitzó un espill infinit». Però no s’encalla en l’estètica, s’hi recolza i la supera omplint de veritat unes imatges que ens fan créixer.

Treballa els versos com qui esmola el ganivet fins a aconseguir que tinguin un tall precís i ens siguin tan colpidors com els fets essencials de la vida. Parla de la proximitat entre paraula i matèria per dir-nos que, més que no pas un cos, som sobretot allò que aquest cos diu, i amb una capacitat de síntesi extraordinària, ens enfronta a tot el nostre ésser: «Entre el tu i el no-res, els dos extrems / de la cànula porten l’infinit». Un infinit que se’ns mostra sàviament encabit en una poesia feta de bellesa i veritat.”

Bona navegació per Ediciones del Buc i molts lectors per Parlen els ulls i València Nord!