Entrades

Caliu

Les ombres del pi que vas talar l’any passat. Les branques que es retorcen i crepiten. Llenya que s’encén i crema com es cremen els estius. El ball victoriós de les flames sobre la matèria. El carbó i la cendra que se’n desprèn i encoixina l’hivern. L’impuls de llençar-se al foc sabent que mai res no comença del no-res. Aquest tió que crema i escalfa les mans de qui heretarà la terra. I el caliu, aquest caliu de fornal, vermell, que et crida des del ventre gràvid del foc.

Després de tot

El temps estellat i els peatges del dolor,

el verí, encès com en una fornal i roent

abans de la mossegada glacial de l’adéu

sota la lluna nova… I després, el silenci

als braços, només el silenci de la cendra.