Entrades

Fer-se companyia

Hi ha dies que fer companyia a aquells a qui estimes no en vol de paraules. N’hi ha prou amb ser-hi a prop i amb la complicitat sàvia del silenci, sense preguntes, sense condicions… N’hi ha prou, sobretot, amb el tacte de les mirades i una música plaent que les acotxi.

Rosa, rosae

Han estat roses diferents les roses d’aquest Sant Jordi. Les primeres, al matí, les has pogut collir per la M dels rosers que tu mateix cultives, són roses de pètals carnosos i fragància subtil que et reconcilien amb la casa on vius. L’altra, a la tarda, l’has collit de la confiança discreta i serena que et dóna l’amistat, sòlida perquè no li cal condició ni mesura, que t’uneix amb el R des de ja fa una pila d’anys. Les roses d’aquest Sant Jordi han estat roses diferents, són roses d’amor i també roses amigues. Són roses que no tenen preu perquè es cultiven amb les mans però també amb la paraula, a vegades només amb una mirada de complicitat, o fins i tot amb la companyia del silenci dels qui t’estimes.
[Fotografia de Jordi Garcia]