Entrades

Enyorança

Ara, que ni és estiu ni tardor i la llum ja comença a vidriar l’aire de la tarda, t’enyores de quan eres un nen de poble. El setembre, llavors, era córrer despreocupat pels carrers polsosos després de l’escola, entre el soroll de les portadores abocant-se a les premses i el brogit dels carros. Tot feia olor de most i encara jugàveu, després de sopar, entre els sacs de brisa a la plaça mentre els grans seien a la fresca. I avui, com si visquessis arrelat en els records, ho enyores mentre t’esclaten a la boca aquests grans de moscatell que mossegues amb delit.