Entrades

Petita crònica d’un recital

Una vegada més, el Jordi Sàbat i jo hem presentat els nostres Desordres naturals i més… Ahir, però, s’hi afegia que gràcies a la Fundació Francesc Pujols jugàvem a casa, a Martorell, i això ens comportava un plus de pressió que altres vegades potser no hi era. A més dels incondicionals, hi havia amics i veïns que es van acostar encuriosits al Museu Vicenç Ros a escoltar-nos i als quals no podíem deixar marxar indiferents. Mentre assajàvem, sentíem la necessitat d’aprofitar l’ocasió de convèncer el públic ocasional que escoltar música clàssica o llegir i escoltar poesia són activitats que ens poden ajudar a sobreviure millor tant als desordres com a les rutines de la vida.

Tot i l’amenaça de la pluja (vam traslladar el recital de la Torre de les Hores al Museu Vicenç Ros) i tot i que a Martorell hi havia altres actes convocats, entre amics, companys de feina, poetes, veïns i també força públic que era la primera vegada que venia a un recital nostre, vam reunir una mica més d’un centenar de persones a l’antiga església del que havia estat convent dels Caputxins.

Vam haver de lluitar una mica amb l’eco que es produïa per les característiques de l’edifici, però un cop superats els problemes de so i que ens presentés la Teresa Amat, ens vam anar sentint còmodes i vam procurar oferir la millor versió possible de la feina que havíem preparat durant els assajos. I he de dir que al final vam acabar satisfets en veure les reaccions del públic. L’atenció i el silenci amb què se’ns escoltava denotava un gran respecte pel que estàvem oferint i percebíem, des de l’escenari, un públic àvid de les emocions que la poesia i la música ens poden donar.

Per tot plegat, no només estem contents de la feina feta, sinó que ens sentim molt agraïts amb tothom qui d’una manera o altra ens va fer costat o ens va acompanyar. Potser no vam poder donar les gràcies a tothom personalment, però en tot cas també ho fem des d’aquí: gràcies!

Ricard Garcia+Jordi Sàbat: ‘Desordres naturals’ a Martorell

El proper dissabte 24 de setembre, a 2/4 de 8 de la tarda a la seu de la Fundació Francesc Pujols de Martorell,  us oferirem  un recital poètic i musical nascut a l’entorn de la idea que viure és desordre i que és en les sotragades incontrolables de la vida on aquesta es manifesta amb més força.

Per exposar aquest pensament, recitaré una antologia de poemes meus que parlen del dolor o de la pèrdua juntament amb d’altres que celebren el goig de viure, l’amor i l’erotisme. I ho faré amb la inestimable col·laboració del músic Jordi Sàbat, que interpretarà peces d’Emili Pujol, Frederic Mompou, William Walton, Heitor Villa-Lobos, Johann Sebastian Bach, Gaspar Cassadó, Manuel de Falla i Mario Gangi. Tot plegat ho farem de manera que música i poesia no només es complementin, sinó amb la voluntat que formin una unitat indestriable, és a dir, allò que volem que sigui aquest recital que nosaltres anomenem DESORDRES NATURALS i més… 

Si bé ja ho hem fet altres vegades, ara, tant al Jordi Sàbat com a mi ens ve molt de gust poder oferir DESORDRES NATURALS i més… a Martorell, el poble que ens acull, i a més ens fa molta il·lusió que això passi en un espai tan emblemàtic com la Torre de les Hores (carrer del Mur, 63), la casa del filòsof i poeta Francesc Pujols a Martorell.

[L’entrada és gratuïta i oberta a tothom. Aquí hi teniu el cartell amb informació de l’acte i com arribar-hi. Si plogués el recital es faria al Museu Municipal Vicenç Ros, a tocar de la Torre de les Hores.]

 

‘A viva veu’ a la Fundació Francesc Pujols

Torna el Taller de lectura de poesia ‘A viva veu‘. Després de l’èxit que va tenir a la Biblioteca de Gelida, ara es tornarà a fer; aquesta vegada, però, les sessions es faran a la Fundació Francesc Pujols de Martorell durant els quatre dimecres del mes de juny.L’objectiu del taller segueix sent el mateix: ajudar aquells lectors que no s’acaben d’atrevir amb el gènere poètic tot i sentir-se’n atrets. Com deia en una altra ocasió, hi ha força persones a les quals agrada escoltar la recitació de poesia i, en canvi, els fa una certa por enfrontar-se sols al text poètic, ja sigui perquè es prejutja que no serà fàcil o perquè no es tenen prou eines per fer-ho amb confiança. Doncs bé, el taller pretén mostrar com entrar en el poema, com llegir-lo i, sobretot, com gaudir-ne.La durada del taller és de 4 sessions d’una hora i mitja durant les quals llegirem i comentarem els poemes proposats. L’experiència serà guiada però es desenvoluparà de forma col·lectiva, és a dir, tot i que el taller estigui dirigit i pautat, les aportacions personals al treball del grup es tindran en compte com un dels elements d’enriquiment de la lectura.

Per a la realització del taller, recorrerem a poetes de diferents orígens, llengües i èpoques i treballarem amb una petita antologia de poemes. Tot i així, la llista no és tancada i si pel tema sembla convenient es podran afegir textos prèviament no programats. La temàtica de les sessions és la següent:
1. El llenguatge poètic i el valor de la paraula: Què és poesia?
2. La poesia de la quietud: El lloc, l’espai, el silenci…
3. La poesia del temps i la mort: Tot el que és dolç i bell es perd i fuig…
4. La poesia de l’amor: Déu és la carn…

Les dates de realització del taller són els dimecres 4, 11, 18 i 25 de juny; i l’hora, les 7 de la tarda. El preu del taller és de 45€ i per participar-hi cal inscriure’s abans del 2 de juny a la Fundació Francesc Pujols o a través del seu telèfon: 937751047. Si hi esteu interessats no badeu, tingueu en compte que el nombre de places és limitat.

Pedrals eròtic

Sense haver-ho previst, que és com millor passen les coses, dissabte a la nit a la Torre de les Hores de Martorell, vas tenir l’oportunitat de tornar a sentir com desgrana els seus versos en Josep Pedrals.

L’acte, que havien convocat labreu edicions i la Fundació Francesc Pujols per presentar la col·lecció alabatre de poesia dirigida per l’Ester Andorrà, el Marc Romera i la Clara Font, el va defensar el Pedrals, divertit i descarat, escampant un torrent de poemes plens d’erotisme. Per tastar-lo, res millor que el poema que obre El furgatori:

He somiat una lectora
que es delia més enllà:
els meus versos, seductora,
els llegia amb tanta boca
que al final els va besar.

Després, amb l’alè mullia
i amb els dits fregava els mots
per dur-se la poesia,
com a tinta d’ambrosia,
a altres llavis més remots.

[Josep Pedrals, El furgatori, labreu edicions, Cornellà de Llobregat, 2006]