Entrades

Teresa Amat i Joan Calsapeu a ‘La Setmana’

Aquest dissabte, l’Alba Bohigas i jo tindrem ocasió de presentar-vos els llibres guanyadors dels Premis Vila de Martorell 2015, que han esta editats recentment. L’Alba us parlarà de Tot ve que s’acaba, el llibre de contes amb el qual Teresa Amat guanyà el premi de narrativa, i jo parlaré de El tel de les coses de Joan Calsapeu que va guanyar el premi de poesia. A més de nosaltres hi haurà també els autors dels dos llibres i en podrem parlar amb ells.

Tot plegat serà el dissabte 3 de setembre a les 6 de la tarda a l’escenari 2 de La Setmana del Llibre en Català. Hi esteu convidats.

Com àngels que il·luminen l’existència…

Poc a poc em van arribant, a vegades per via privada i a vegades de forma pública, noves impressions i crítiques al voltant de El llibre que llegies. Estic content perquè de moment totes són bones i m’indiquen que el llibre agrada a qui l’ha llegit. La darrera la va publicar ahir en Joan Calsapeu a l’Ucronies. Entre altres, hi diu coses com les següents:
“[…] Hi havia una veu humil que emparaulava, en un mateix ordit, naturalesa, carnalitat i esperit. Garcia és un poeta auster que usa poques paraules, només les essencials, per dir les epifanies que hi ha en les sensacions. En els seus versos, una pedra, una ombra minúscula, la traça que deixa un cargol, són com àngels que il·luminen l’existència humana. […]  Els poemes parlen del pas del temps, de la joia elemental de viure i de la presència de la mort. En aquests versos, la naturalesa és un mirall de l’ànima humana, un speculum, un aparador de saviesa. Cal saber, però, tocar i oir, olorar i mirar, sentir. Escoltar sobretot el temps que ens travessa i convida a rellegir-nos, a dibuixar-nos de bell nou amb els colors primaris, a redefinir la nostra identitat; a reconciliar-nos amb els morts i amb tot el que perdura i que reneix, amb tot allò que diu, intensament i profunda, qui som.”
Si voleu llegir la ressenya sencera, només heu de clicar aquí. I si us fixeu en l’apunt anterior, veureu d’on he tret el dibuix que il·lustra aquest post; el va fer la Joana, la seva filla de cinc anys, per il·lustrar el poema ‘Encara plou’ que també forma part del llibre. Una petita meravella infantil. Gràcies, Joan!
[20 de juny de 2012]

Recital d’Àngels Gregori i Ricard Garcia

Divendres 9 de juliol a les 10 de la nit, l’Àngels Gregori i jo serem a Llavaneres, als Jardins de Can Caralt, per recitar els nostres poemes acompanyats pels músics de GPM Trio.

L’acte duu el nom de Nit de Poesia&Swing i s’ha organitzat sota l’empara de l’Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres gràcies a l’empenta d’en Joan Calsapeu, que també ha tingut cura de l’edició de la plagueta que, amb una selecció de poemes de l’Àngels i meus i un pòrtic que podeu llegir aquí, es repartirà als assistents.

Tot i que he llegit la seva poesia i que compartim amistats i hem intercanviat trucades i correus electrònics, amb l’Àngels Gregori no ens coneixem cara a cara, i això farà que el recital de divendres sigui un moment de descobertes no nomès poètiques.

I com sempre que una cosa em fa il·lusió, també aquesta vegada vull compartir poesia i música amb vosaltres en una nit d’estiu. Per això hi sou convidats. Si us ve de gust, fins divendres!

Poesia i Jazz a Llavaneres

Mai no he sentit la Laia Noguera recitant els seus poemes i ja fa temps que en tinc ganes. El Jordi Llavina sí que l’he sentit i m’agrada la seva poesia. Per sentir-los, a tots dos i el SongBook Trio, i gràcies a l’empenta del Joan Calsapeu, aquest vespre a les 9 seré al Casal de Llavaneres. Si sou a prop i us hi acosteu, penso que no us decebrà pas.

PS: Acabo de sentir el poema que el Joan Margarit ha llegit al Parc de la Ciutadella i l’aplaudeixo. És bo i convenient que algú amb el do de la paraula com ell i més enllà d’interessos partidistes, digui les coses com són quan les ombres del feixisme ens enterboleixen la vida.