Entrades

Encara ‘Corro sota la pluja’

Ho havia d’haver penjat ahir, però no vaig ser-hi a temps, i avui la pluja no para de fer-me memòria que ja he rebut el nou videoclip que l’Anna Roig i L’ombre de ton chien han fet de la seva cançó Corro sota la pluja. D’aquesta cançó ja en vaig parlar el setembre passat, poc abans que l’Anna i els chiens guanyessin amb ella el Premi Cerverí 2009.
Des del primer moment que vaig escoltar Corro sota la pluja, que aquesta cançó em té encantat. No em pregunteu la raó perquè no la sé pas, però escoltar-la m’omple d’aquesta singular alegria que transmet l’Anna Roig quan canta, com la que sentia quan era petit  i corria -encara ara ho faig- sota la pluja sense paraigües. Escolteu-la i ja em direu que us sembla. I si en teniu ocasió (al seu myspace podeu consultar les actuacions), aneu-los a sentir en directe, perquè cara a cara amb el públic aconsegueixen transmetre una sensació de calidesa i de felicitat molt d’agrair en mig de l’aspror que ens envolta.

Corro sota la pluja

Del grup Anna Roig i L’ombre de ton chien ja n’he parlat en dues ocasions anteriors, aquí i aquí. Ara, però, m’he assabentat que una de les seves cançons ha estat nominada pel Premi Cerverí 2009 a la millor lletra de cançó. Aquest premi, tot i que un jurat s’ha encarregat de triar les cançons que hi poden optar, es concedeix per votació popular. A més d’Anna Roig i L’ombre… també han estat nominades cançons de Joan Miquel Oliver, El petit de Cal Eril, Mazoni, Elena, Manel, Remigi Palmero i Estanislau Verdet, i n’hi ha més d’una que m’agrada prou, però jo em decanto per Corro sota la pluja. M’agrada molt sentir cantar l’Anna -sobretot en directe- i la música d’aquesta colla de bons músics que l’acompanyen, per això els he donat el meu vot i us proposo que els escolteu i, si també en quedeu convençuts, els voteu abans del dimecres 30.

http://www.goear.com/files/external.swf?file=ae7f085

Je t’aime, de l’Anna Roig i L’ombre…

De l’Anna Roig ja en vaig parlar en una altra ocasió, quan la vaig retrobar convertida en cantant. Des de llavors, tot sovint n’he anat sabent coses gràcies al correu electrònic, a alguna trobada casual o gràcies al seu germà Xavier, que me’n dóna notícies quan passo per casa seva a buscar vi i cava.

I cada vegada que en sé alguna cosa nova, veig com l’Anna i L’ombre de ton chien no paren de créixer en el món de la música sense renunciar al seu caràcter i a la seva personalitat. Fa pocs dies vaig saber que havien rodat un videoclip de presentació del seu projecte musical, és aquest que hi ha sobre el text i que us convido a escoltar. Si en voleu saber més, també els podeu trobar al seu bloc. Apa, bon vespre i bona música!

L’ombre de ton chien

Com passa amb la majoria d’alumnes, quan va acabar l’institut, vaig perdre la pista de l’Anna Roig. Però retrobar-la convertida en una cantant amb una personalitat definida prescindint de modes i que sembla que sap molt bé el que vol cantar, ha estat una descoberta molt agradable per a mi. En algun moment d’aquest curs, algú em va dir que l’Anna venia a cantar. Només vaig poder passar per la sala d’actes el temps de sentir cançó i mitja, però el que vaig tenir temps d’escoltar –i permeteu-me el gal·licisme- ja em va frapar.

Aquest estiu, el 21 de juny al vespre, vaig poder sentir sencera l’actuació de L’ombre de ton chien organitzada per Martorell Viu al pati de l’Enrajolada de Martorell per commemorar el dia de la música i el solstici d’estiu. Va ser molt i molt agradable poder sentir com una cantant jove com l’Anna Roig, acompanyada d’uns músics també joves com el Carles Sanz, el Magí Batalla, el Carles Munts i el Ricard Parera, interpretaven amb tanta delicadesa i sensibilitat no només algunes composicions pròpies, sinó també les cançons de Jacques Brel, Boris Vian, Serge Gainsbourg i Claude Nougaro.

I va ser màgica, no me n’estic de dir-ho, la interpretació de Ne me quitte pas de Jacques Brel. En aquella interpretació hi havia no només sensibilitat, també hi havia la saviesa de qui ha entès el sentit profund de la música, de la poesia, de l’art. Ningú del públic en va quedar indiferent.

Per tant, si en teniu ocasió, no us perdeu l’oportunitat d’escoltar L’ombre de ton chien. Aquest dissabte -28 de juliol- actuen a la Font Cuitora de Capellades a les 10 de la nit i dissabte de la setmana que ve -4 d’agost- a la mateixa hora a la Plaça del Pati de Torà. Us puc garantir, si hi aneu, una estona a prop de la felicitat, atrapar-la ja és cosa de cadascú.