Entrades

Rosa Mulà parla de ‘On la sang’

La Rosa Mulà, amb qui ens lliga una bona amistat des dels temps de la universitat, va parlar el passat divendres 26 de maig a la Biblioteca de Martorell de On la sang, el meu darrer llibre. Ho va fer des de les seves sensacions com a lectora i això és el que va dir:

La poesia m’emociona. La vida és poesia. Tot el que ens envolta és poesia. I avui més que mai la poesia m’emociona en presentar-los el darrer llibre d’en Ricard Garcia, titulat On la sang,  19è premi de poesia Jaume Bru i Vidal de la ciutat de Sagunt (2016). És per mi, doncs, un extraordinari plaer ser avui amb tots vostès, d’una banda per l’amistat personal que m’uneix al poeta i d’altra per com m’omple llegir els seus versos, carregats d’una força excepcional que et trasllada al més enllà. A una vida on tot té sentit.

Primer de tot, dir-los que el que escoltaran avui són simplement percepcions personals i sentiments que he experimentat a partir de la lectura d’aquests versos.

Comences el llibre i, de sobte, et trobes immers en un món on la vida i la mort lluiten aferrissadament, a través d’una meravellosa prosa poètica on el poeta ens narra com Perseu esdevé victoriós amb el cap de la Medusa a la mà. No saps quins seran els següents versos, però estàs assistint a la presentació del que més endavant ens parlarà el llibre: la vida i la mort.

Llegir On la sang és caminar per la vida, és sentir-te viu, és sentir que la vida és una força interior que t’absorbeix, que t’envaeix completament. T’adones que sovint no pares atenció a les petites coses que inconscientment van donant forma a la teva existència.

A On la sang s’expressa una força vital tan gran que et fa ser protagonista. Protagonista d’uns sentiments on els sentits tenen un paper cabdal: la mirada, les mans, les olors… barrejades amb elements com la pluja, l’aire, la terra… et fan sentir que ets viu.

El poeta experimenta els plaers de la vida a través de l’exaltació màxima dels sentits i ens fa: Inspirar, Respirar, Mossegar, Mastegar, Tocar, Escarbar… però el que més ens fa és estimar. Estimar la vida. Trobar-li sentit.

Tota la primera part, titulada, “Res no és, tot passa”, amb 13 poemes en total, la dedica a mirar la vida, a gaudir de petits i grans esdeveniments, a contemplar el que l’envolta i trobar-li el sentit just per transmetre’ns que la vida és i punt, com diu ell mateix: “No cal res més”: viure. I diu…

“Inspires amb força mentre escoltes
la pluja. No et cal res més”

En una segona part: que anomena “Res no em lliga” . Després d’una tarda de pluja i boira, la mort es passeja silenciosa i passa. Passa per no quedar-s’hi, però tens la sensació que la respires, que la toques, que ets tan a prop, que la sents lligada a la vida.

“S’adorm la tarda,
ja res no em lliga i miro
la mort com passa”

I arribem a la tercera part, el poeta l’ha titulada “Sense treva”, i al llarg de 16 magnífiques composicions contempla el pas del temps. Comencem a sentir el dolor dels records perduts. Escull aquí l’ús de paraules marineres que ens ajuden a entendre el seu sentiment. D’aquesta manera, compara el temps a la llinya, aquest fil de pescar tan rígid i difícil de trencar que recorda els fets que a vegades s’enquisten en el temps i són difícils d’oblidar.

A vegades el temps passa molt lent quan els records ens envaeixen i, aleshores, és quan el poeta empra aquell verb tan vital i que ens fa sentir tan vius: respirar:

…també tu
sobrevius aferrant-te als records
que duus al naixent de les ungles
[…]
I amb delit
de tornar a tastar la sal a la seva pell,
de respirar-hi els minuts que el món
va ser vostre…

Respirar, inspirar, aire, terra, aigua. En definitiva, en Ricard Garcia col·loca la càmera, el focus, al fet de la vida i analitza la realitat quotidiana amb una elegància tal que et fa sentir protagonista dels fets que ens narra.

El pas del temps és el pas de la vida, i, segons el poeta “la vida és aquest caos en què sobrevius”. La vida és “un cúmul de desordres naturals”.

És, per tant, en aquesta darrera part del llibre on el llenguatge que utilitza és des d’una mirada trista, cansada. Ens parla d’una última tarda, d’un dia que s’acaba, d’un cel negre… El dolor esdevé ara un personatge de la vida quotidiana dins aquest caos en què vivim.

Com els ho diria… La lectura d’aquest llibre m’ha transmès tanta força de vida que he viscut cada poema com si hagués estat escrit per mi mateixa.

M’ha fet contemplar la vida d’una manera diferent, m’ha fet reflexionar sobre les petites coses del dia a dia, sobre els petits moments, els petits detalls, sobre els problemes, que tot sovint exagerem i, al cap i a la fi, no són més que gotes de pluja enmig de la immensitat de l’oceà. La vida és perquè és, i, com diu el nostre poeta: “No cal res més”.

Convençuda que la poesia és la millor medicina que hom pot receptar, els recepto la lectura del llibre On la sang; de ben segur que en acabar-lo se sentiran plens d’energia vital.

Una vegada més, Rosa, moltes gràcies!

Presentacions de ‘On la sang’

Ara que ja ha passat la febrada de Sant Jordi comencem les presentacions d’ON LA SANG. Ens estrenem aquest dissabte, 29 d’abril, a Sant Llorenç d’Hortons, però després d’aquesta en vindran una colla més. En deixo constància aquí per tal que si us ve de gust pugueu triar aquella que més a prop us caigui:

  • Sala d’actes de l’ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons / 29 d’abril, 19:30h / A càrrec de Ramon Moix, professor de Filosofia.
  • Centre Mario Monreal de Sagunt / 5 de maig, 19:00h / Presentació de les obres guanyadores als Premis Ciutat de Sagunt 2016.
  • Biblioteca Jaume Vila i Pascual de Gelida / 12 de maig, 19:30h / A càrrec del poeta Jordi Llavina.
  • Llibreria Fan Set de València / 19 de maig, 19:00h / A càrrec de Joan Navarro i Teresa Pascual, poetes.
  • Biblioteca de Martorell / 26 de maig, 19:00h / A càrrec de Rosa Mulà, professora de Literatura.
  • Llibreria La Memòria de Barcelona / 1 de juny, 19:00h / A càrrec de la poeta Maria Josep Escrivà.
  • Llibreria Aqualata d’Igualada / 8 de juny, 19:30h / A càrrec de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes.

I després de l’estiu continuarem amb més presentacions i també amb lectures i tertúlies. De moment ja n’hem parlat amb entitats i llibreries de Sant Sadurní d’Anoia, de Vilafranca del Penedès, de Vic i de Sabadell.

No cal dir que sigui on sigui, hi esteu convidats!

Petita crònica d’un recital

Una vegada més, el Jordi Sàbat i jo hem presentat els nostres Desordres naturals i més… Ahir, però, s’hi afegia que gràcies a la Fundació Francesc Pujols jugàvem a casa, a Martorell, i això ens comportava un plus de pressió que altres vegades potser no hi era. A més dels incondicionals, hi havia amics i veïns que es van acostar encuriosits al Museu Vicenç Ros a escoltar-nos i als quals no podíem deixar marxar indiferents. Mentre assajàvem, sentíem la necessitat d’aprofitar l’ocasió de convèncer el públic ocasional que escoltar música clàssica o llegir i escoltar poesia són activitats que ens poden ajudar a sobreviure millor tant als desordres com a les rutines de la vida.

Tot i l’amenaça de la pluja (vam traslladar el recital de la Torre de les Hores al Museu Vicenç Ros) i tot i que a Martorell hi havia altres actes convocats, entre amics, companys de feina, poetes, veïns i també força públic que era la primera vegada que venia a un recital nostre, vam reunir una mica més d’un centenar de persones a l’antiga església del que havia estat convent dels Caputxins.

Vam haver de lluitar una mica amb l’eco que es produïa per les característiques de l’edifici, però un cop superats els problemes de so i que ens presentés la Teresa Amat, ens vam anar sentint còmodes i vam procurar oferir la millor versió possible de la feina que havíem preparat durant els assajos. I he de dir que al final vam acabar satisfets en veure les reaccions del públic. L’atenció i el silenci amb què se’ns escoltava denotava un gran respecte pel que estàvem oferint i percebíem, des de l’escenari, un públic àvid de les emocions que la poesia i la música ens poden donar.

Per tot plegat, no només estem contents de la feina feta, sinó que ens sentim molt agraïts amb tothom qui d’una manera o altra ens va fer costat o ens va acompanyar. Potser no vam poder donar les gràcies a tothom personalment, però en tot cas també ho fem des d’aquí: gràcies!

Ricard Garcia+Jordi Sàbat: ‘Desordres naturals’ a Martorell

El proper dissabte 24 de setembre, a 2/4 de 8 de la tarda a la seu de la Fundació Francesc Pujols de Martorell,  us oferirem  un recital poètic i musical nascut a l’entorn de la idea que viure és desordre i que és en les sotragades incontrolables de la vida on aquesta es manifesta amb més força.

Per exposar aquest pensament, recitaré una antologia de poemes meus que parlen del dolor o de la pèrdua juntament amb d’altres que celebren el goig de viure, l’amor i l’erotisme. I ho faré amb la inestimable col·laboració del músic Jordi Sàbat, que interpretarà peces d’Emili Pujol, Frederic Mompou, William Walton, Heitor Villa-Lobos, Johann Sebastian Bach, Gaspar Cassadó, Manuel de Falla i Mario Gangi. Tot plegat ho farem de manera que música i poesia no només es complementin, sinó amb la voluntat que formin una unitat indestriable, és a dir, allò que volem que sigui aquest recital que nosaltres anomenem DESORDRES NATURALS i més… 

Si bé ja ho hem fet altres vegades, ara, tant al Jordi Sàbat com a mi ens ve molt de gust poder oferir DESORDRES NATURALS i més… a Martorell, el poble que ens acull, i a més ens fa molta il·lusió que això passi en un espai tan emblemàtic com la Torre de les Hores (carrer del Mur, 63), la casa del filòsof i poeta Francesc Pujols a Martorell.

[L’entrada és gratuïta i oberta a tothom. Aquí hi teniu el cartell amb informació de l’acte i com arribar-hi. Si plogués el recital es faria al Museu Municipal Vicenç Ros, a tocar de la Torre de les Hores.]

 

El Cupressus, premiat!

Divendres passat, durant la festa d’entrega del 40è Premi Vila de Martorell, aquest blog que llegiu va rebre el Premi al millor blog literari en català. És un premi del qual n’estic content per motius diversos: perquè ja fa 11 anys que escric a internet; perquè és un reconeixement a una manera d’escriure en la qual el mitjà de transmissió influeix d’una manera nova en la forma del missatge i propicia, alhora, la construcció d’obres polièdriques i en constant evolució; i perquè abans que jo l’han guanyat persones a qui estimo o tinc en molt bona consideració.

Si bé en Toni Ibáñez o en David Madueño van elevar el valor d’aquest premi guanyant-lo en les darreres edicions, tampoc no vull oblidar que quan es convocà per primera vegada, l’any 2008, i sense que hi hagués encara distinció de categoria per edat va guanyar-lo el meu fill juntament amb en Jordi Cervera. I encara he d’afegir que també m’enorgulleix ser al mateix llistat de guanyadors que la Gisela Romaní, una antiga i estimada alumna que ja no és amb nosaltres, autora del magnífic De les Toeses premiat el 2009.

També em vaig alegrar de compartir l’entrega de premis amb dos amics i companys blogaires més: en Joan Calsapeu que fou guardonat amb el Premi de Poesia Vila de Martorell i la Teresa Amat que va guanyar el Premi a la millor obra en prosa.

A banda de les raons de caràcter literari, ja veieu que també tinc raons personals que fan que estigui content d’haver rebut aquest guardó. Ho estic i en dono les gràcies al jurat i, sobretot, a tots aquells que em seguiu i em llegiu.

Avui a Martorell

Avui, finalment, presentarem El llibre que llegies a Martorell. Aquesta és una presentació que em fa una especial il·lusió per diverses raons, perquè fa un munt d’anys que hi visc i és on ha nascut el meu fill, perquè El llibre que llegies va ser premiat amb el Vila de Martorell de Poesia i, també, perquè hi he trobat persones que d’una forma o una altra han defensat la meva poesia.

Una d’aquestes persones és en Ferran Balanza, que en diverses ocasions m’ha facilitat donar a conèixer la meva obra a través de recitals (a l’Enrajolada, a la Capella de Sant Joan, al Museu Vicenç Ros…) i que avui serà l’encarregat de presentar el meu llibre.

Algunes altres són el magnífic guitarrista Jordi Sàbat que va posar música als meus textos per presentar-los a la Capella de Sant Joan, tothom qui ha fet possible l’acte d’aquest vespre, en Josep Díaz que em va dedicar un programa de ràdio, els amics de Martorell al dia de Ràdio Martorell que sempre que hi ha raons per fer-ho em conviden al seu programa per parlar de la meva poesia, els medis de comunicació que n’han fet difusió en un moment o altre… I també i sobretot, esclar, a totes les persones que, per conèixer la meva obra, m’han vingut a escoltar o han llegit els meus llibres.

Mentrestant no és l’hora d’anar cap a l’Espai Muxart, us deixo l’entrevista (1a part i  2a part) que dimecres passat em van fer a Ràdio Martorell la Irene Jurado i en Jaume Monés, com sempre molt amables amb mi i encertats en les seves preguntes.

I si sou a Martorell o a prop i us ve de gust, ja sabeu que aquesta tarda estarem contents de compartir una estona amb vosaltres per parlar de poesia i llegir-ne.

[8 de juny de 2012]