Poemes des del confinament, 21: Quan sento que el rellotge…

Avui que se’m fa més evident que el temps corre, us deixo el Sonet XII de William Shakespeare en versió original i després la traducció que en va fer en Salvador Oliva per Ed.62·Empúries. La recitació en anglès la fa la Montse Catasús, en català la faig jo. Podeu accedir al vídeo i escoltar-nos des d’aquest enllaç. A sota, el text original:

When I do count the clock that tells the time,
And see the brave day sunk in hideous night,
When I behold the violet past prime,
And sable curls all silvered o’er with white,

When lofty trees I see barren of leaves,
Which erst from heat did canopy the herd,
And summer’s green all girded up in sheaves
Borne on the bier with and bristly beard;

Then of thy beauty do I question make
That thou among the wastes of time must go,
Since sweets and beauties do themselves forsake,
And die as fast as they see others grow,

And nothing ‘gainst time’s scythe can make defence
Save breed to brave him when he takes thee hence.

[William shakespeare: ELS SONETS, Ed.62·Empúries, 2002]