Entrades

Tan sols la paraula nua (Dia Mundial de la Poesia)

TAN SOLS LA PARAULA NUA

Tan sols la paraula nua
la teva, mai la d’un altre,
la que reflecteix una vida
dins d’una solitud
curulla de promeses,
on tot és possible.

S’esvaneixen els dubtes
la foscor claror es torna
i els sols variants i múltiples
cauen damunt cada mot,
el cobreixen i donen força.

Enllà d’aquest ser-hi
tan precís que
s’allarga en el contingut
de cada paraula clara.

Com ho és la poesia.

Montserrat Abelló 

Amb la Montserrat Abelló a Olèrdola, 2

La veritat és que quan vam arribar al parc d’Olèrdola feia fred i que els micròfons ens van fer una mica la guitza. Però aviat, la petita era que hi ha després de l’entrada al parc es va anar omplint de públic. Hi havia des d’amics fidelíssims fins a algunes persones que van ensopegar casualment amb el recital i que van decidir passar el migdia amb nosaltres. Poc a poc va anar sortint un sol més aviat tímid, però suficient per aportar una mica de caliu, i va començar el recital després que la Paula Carrillo fes una introducció musical amb el saxo.

Vàrem fer dues rondes de lectura, de manera que em va tocar començar a mi llegint alguns poemes de Els contorns del xiprer i de De secreta vida. Va seguir la Montserrat llegint diversos poemes del volum Al cor de les paraules, la seva obra poètica des de 1963 a 2002. En la segona ronda jo vaig aprofitar per llegir un manat de poemes inèdits i la Montserrat va recitar poesies de Memòria de tu i de mi i del seu últim llibre, El fred íntim del silenci. La Paula, acompanyada ara per l’Ester Xargay, va tancar el recital. Tot plegat ja eren quarts de dues i havíem fet gana.

Si la gent s’ho va passar bé, imagineu-vos com m’ho vaig passar jo que gairebé la tenia tota per mi, la Montserrat. Compartir unes hores amb aquesta dona carregada de tantes raons de viure, i sobretot escoltar-la parlar de les coneixences, dels viatges, de les coses senzilles de cada dia, de tanta vida i poesia viscudes, va ser un luxe difícil d’explicar. Amb una alegria i una sinceritat envejables escampa carretades d’energia i encomana les ganes de viure. Després d’haver-la conegut entenc encara més la poesia neta i clara , gairebé despullada, que escriu amb “paraules poderoses. Certes com la pedra i vives”, tan certes com les del poema que tanca el seu darrer llibre i que ens va llegir per acabar el recital:

Serà potser només
en el darrer moment
en què tanquis
els ulls per sempre

que et serà donat
conèixer aquest únic
secret per força
tan senzill

com quan
al bat del sol
es desclou
una flor.

[Montserrat Abelló: El fred íntim del silenci. Edit. Denes, Col. de Poesia Edicions de la Guerra, 73. Paiporta, 2008]

Amb la Montserrat Abelló a Olèrdola

El Carles Hac Mor em va convidar, ara fa uns mesos, a participar una altra vegada al Cicle de Poesia als Parcs de la Diputació de Barcelona. Em va demanar si volia recitar amb la Montserrat Abelló, i jo que més que no pas una proposta vaig entendre que el Carles em feia un regal, vaig dir que sí de seguida. Per tant aquest diumenge 18 d’octubre, a les 12 del migdia, la Montserrat Abelló i jo serem al Conjunt monumental d’Olèrdola per llegir-vos un grapat dels nostres poemes mirant de seguir el lema del cicle, que enguany és Les veus de la natura.

És evident que poder compartir un migdia de diumenge llegint poesia amb la Montserrat Abelló em fa una il·lusió especial, però també m’agradaria compartir-ho amb vosaltres i per això hi sou convidats. Si us ve de gust i podeu, fins diumenge!

Agenda

Mai he amagat que poder llegir la meva poesia en públic m’agrada molt, sobretot perquè em permet arribar a qui ja coneix els meus llibres o a possibles nous lectors d’una forma molt més càlida que no pas a través del paper. També perquè n’aprenc molt d’escoltar el que aquestes persones m’aporten cada vegada que he fet una lectura. I en tercer lloc, perquè la paraula dita és la matèria que li és més pròpia a la poesia. El cas és que en pocs dies he rebut cinc propostes per fer lectures dels meus poemes. La primera de totes serà a El Masnou. Els amics de Vins i Divins, que cada primer dimarts de mes fan un acte literari, m’han convidat a casa seva per recitar alguns dels meus poemes. Compteu, doncs, que hi seré el proper dimarts 7 d’abril a les 8 del vespre i que llegiré poemes dels dos llibres i algun inèdit i podrem, també, xerrar una estona.

La segona serà a Vilanova i la Geltrú amb en Vicenç Llorca. La Teresa Costa-Gramunt ens ha convidat a participar en el Cicle Poètic Viatges i Hospitalitats i el nostre torn serà el divendres 24 d’abril a les 7 de la tarda al Museu del Ferrocarril. L’endemà, 25 d’abril, participaré a Martorell -on visc- en una lectura maratoniana de poesia que, amb motiu de la Fira, organitzen els botiguers d’aquesta població. El mes de maig, tot i que em falta confirmar dia i hora, compartiré lectura al MerCat de Vilafranca del Penedès amb la poeta i bona amiga Teresa Pascual i aprofitarem, també, per parlar de Rebel·lió de la sal, el seu darrer llibre. I dins el Cicle Poesia als Parcs 2009, tindré l’honor de participar en el recital Les veus de la natura amb la poeta Montserrat Abelló. Això serà el diumenge 18 d’octubre a les 12 del migdia al Parc d’Olèrdola.

Ja ho veieu, se’m gira feina, però em ve molt de gust fer-la. Puntualment aniré informant de tot, però de moment -si sou a prop d’algun d’aquests actes i en teniu ganes- ja us podeu considerar convidats a acompanyar-me.