Entrades

L’olor del celler

Llegit a El nen perdut:

“Abans no era així. Recordo la calor que feia i com n’era d’agradable, i com m’ajeia a fora, al pati del darrera en un matalàs inflable, i com el matalàs s’escalfava i s’assecava i feia olor de matalàs calent ple de sol, i com el sol em feia venir ganes de dormir i com, a vegades, me n’anava al soterrani per sentir la fresca, i com el celler feia aquella olor que sempre fan els cellers, una olor fresca, rància, una olor de teranyines i ampolles llardoses. Recordo que, quan obries la porta de dalt i baixaves al celler, l’olor del celler t’arribava, fresca, florida, rància, fosca i malsana, i com el sol pensament del celler fosc sempre m’omplia d’una excitació balba, amb una espècie d’excitació visceral.”

Thomas Wolfe dixit.