Entrades

Hi sóc

Hi sóc, sí, no he marxat. I ho dic així perquè un amic, estranyat que faci dies que no trec el nas per aquí m’ha preguntat on era o si havia plegat veles. Però no, no he plegat veles, el que passa és que hi ha moments que la feina vol silenci i n’hi ha d’altres que toca fer més soroll. I ara que torno al blog, aprofito per explicar-vos que estava preparant diverses coses que voldré compartir amb vosaltres.

D’entrada, demà divendres tornaré a ser a la Biblioteca Jaume Vila i Pascual de Gelida per parlar d’una novel·la gairebé mítica, Nada de Carmen Laforet. Aquests darrers dies l’he rellegit i m’he adonat que ha estat com un regal tornar-ho a fer perquè aquesta nova lectura m’ha permès gaudir de moltes coses que quan era jove se m’escapaven. Ja sé que no dic res que no se sàpiga si dic que es una gran novel·la, però ho dic i espero poder ajudar les lectores i els lectors del club de lectura a gaudir-ne tant com jo ho he fet.

I parlant de novel·les que m’han colpit, us he de dir que el proper dijous 2 de febrer seré al Casal Popular de Vilafranca per presentar La ràbia de Lolita Bosch. Ella també hi serà i li podrem preguntar el que calgui de la seva obra. Aquest acte em fa una especial il·lusió perquè d’ençà que vaig llegir La ràbiahe defensat  tant el seu valor literari com el social, fins al punt que juntament amb altres companys de feina, hem impulsat una experiència lectora amb nois i noies de 2n curs d’ESO que està sent molt enriquidora.

El 8 d’abril seré a Beniarjó pel lliurament del Premi de Poesia Senyoriu d’Ausiàs March d’enguany, i això vol -com ja us deveu pensar- moltes hores de lectura silenciosa. Ja en parlarem més endavant.

El 28 d’abril, recuperaré La ràbia, però aquesta vegada serà amb la gent del club de lectura de la Biblioteca de Gelida. Pot resultar interessant contrastar què n’han tret els lectors adults amb el que n’han tret els nois i noies de l’institut.

I el 5 de maig a la tarda, seré a Sagunt a la presentació dels llibres guanyadors dels Premis Literaris Ciutat de Sagunt de 2016. Entre ells, és clar, hi haurà On la sang, el llibre amb el qual vaig obtenir el XIX Premi Jaume Bru i Vidal de poesia. Per tant, ja podeu entendre que part del silenci d’aquestes darreres setmanes tenia a veure amb la preparació de l’edició del llibre que, ara ja ho puc dir, té dos padrins de luxe: en Joan Navarro que n’ha escrit el pròleg i en Pere Salinas que ha pintat la il·lustració de la portada.

I entremig hi haurà Sant Jordi i alguns actes i presentacions que encara s’estan gestant i que ja anunciaré oportunament. Ja ho veieu, callava però no havia marxat, en silenci però hi era. I ara que tocarà fer promoció del nou llibre, a més de fer servir l’agenda, tiraré de xarxes per tornar-me a fer sentir i convidar-vos a tot el que faci.

‘On la sang’, Premi Jaume Bru i Vidal de Poesia

Ahir al vespre, durant l’entrega dels Premis Literaris Ciutat de Sagunt vaig rebre el XIX Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal per un nou llibre que es publicarà la propera primavera a la col·lecció de poesia d’Onada Edicions. L’he titulat On la sang i n’estic molt content perquè hi he treballat durant molt de temps i perquè el jurat, format per Begonya Mezquita, Antoni Ferrer i Manuel Bellver, em mereix un gran respecte.

On la sang és un llibre on es parla dels fets i sentiments més extrems de la vida, aquells que ens alteren les rutines per fer-nos sentir que hi ha forces que de manera imparable ens arrosseguen a tastar les estranyes alquímies de la vida que ens toca viure. S’hi evoquen aquelles coses que ens fan sentir que els desordres vitals no només ens ajuden a vèncer l’atonia dels minuts sinó que ens fan prendre consciència plena d’ésser vius. Per això, On la sang transita pels desordres naturals de la vida i hi trobareu poemes que van des de la força salvatge de l’erotisme a la por de qui se sent extraviat o, també, fins a la percepció de la mort com una realitat propera. Tot i així, goig i dolor no es presenten com a sentiments deslligats, sinó com a parts indissociables del nostre ésser, aquest tot on conflueix allò a què al·ludeixen els poemes del llibre: els moments de desordre o de lluita que han traçat cada una de les cicatrius que duem al cos i que són, alhora, la nostra història i el nostre present.

Quan d’aquí a uns mesos es publiqui, m’agradarà molt poder-lo compartir amb vosaltres. Finalment, i encara que ja ho vaig fer en privat vull felicitar també a Ismael Bereje i Carles Penya-roja que van guanyar respectivament els premis de teatre i de narrativa, així com agrair a Òscar Pérez Silvestre del Gabinet de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Sagunt totes les atencions que va tenir amb nosaltres.