Entrades

Han tornat

Han tornat. Ja t’ho havien dit, però tu encara no n’havies vist cap fins que aquest matí, quan sorties de casa, una oreneta t’ha dit el bon dia traçant un gir perfecte entre tu i el món. És estranya la fascinació que aquests ocells et produeixen encara ara, que com quan eres petit pots passar llargues estones dels capvespres d’estiu badant amb les seves acrobàcies. I pel que sembla, no és només a tu que et fascinen, ja que des de que vas començar a escriure a les pantalles, és un apunt dedicat a les orenetes el que ha estat més visitat, de molt, de tots els que has fet.
Com l’any passat, les orenetes han tornat ara que l’hivern ja ha quedat enrere i els dies són més plens de llum. L’aire és net després del fred i les pluges, la vinya plora i els brots, tendríssims, empenyen la vida amb força un any més. I tot i que encara coixeges una mica i et costa seguir les passes de la primavera, tot convida a recórrer els camps, a sentir la rotació de les hores i el sol a la pell.

Orenetes

Aquest matí t’has quedat bocabadat davant de centenars i centenars d’orenetes que volaven nerviosament sobre els jardins de l’edifici del davant d’on treballes. Traçaven breus línies a gran velocitat i de sobte les trencaven amb violents girs. A mesura que passava l’estona no només no disminuïa la fressa, si no que nous estols d’ocells s’afegien al que semblava una frenètica dansa ritual fins a formar un gran núvol que, en continu moviment, girava sobre ell mateix sense que es produís cap accident, com si totes i cada una de les orenetes haguessin assajat llargament el seu vol fins arribar a ser ocell i estol a l’hora. Quina utopia per a nosaltres! -has pensat mentre admiraves la seguretat del seu vol aliè a les nostres discussions d’aquests dies, ignorant les dèries estatutàries més o menys il·lusionades d’alguns i les febrades apocalíptiques d’altres, però sabedores de veritats que a nosaltres se’ns escapen i que venen de molt més lluny que la nostra curta memòria.

Acostumat a veure com cada any les orenetes s’agrupen als fils de la llum per migrar, has pensat que el que havies presenciat potser hi tenia a veure. Has preguntat després si algú sabia quin era el significat de les maniobres que els hi havies vist a fer, i hi ha hagut qui ha dit que potser és que ve un canvi de temps. Llavors, en lloc de pensar en el temps meteorològic, inconscientment ho has associat amb el temps històric… Potser si que tot plegat fos senyal d’un canvi. Però de totes maneres, l’únic que a hores d’ara és cert és que les orenetes se’n van i que ens haurem de consolar amb l’esperança de què vulguin tornar de les terres càlides de l’Àfrica a poblar els nius que han deixat buits sota els voladissos de les nostres cases.