Entrades

Juntos cruzan un río sin lecho. 10 poetas catalanes

Fa unes setmanes l’amic i poeta Joan Navarro em va proposar que li enviés cinc poemes per una antologia bilingüe. Ho vaig fer i ell mateix s’encarregà de la traducció al castellà dels poemes i de l’edició d’aquesta antologia de 10 poetes catalans formada per Manuel Bellver, Anna Gas, Imma López Pavia, Consol Martínez, Maria Antònia Massanet, Carles Mulet, Marta Pérez i Sierra, Joan de la Vega, Josep Manel Vidal i jo mateix.

Finalment, a partir d’un vers de Joan de la Vega l’antologia s’ha titulat Juntos cruzan un río sin lecho i s’ha publicat a la revista xilena de literatura i art Los poetas del 5 que dirigeix la Gladys Mendía. Content de formar-ne part i agraït al Joan Navarro i a la Gladys Mendía per la feinada que fan per difondre la poesia, aprofito i us convido a consultar-la en línia des d’aquest enllaç.

‘El dia que va néixer Orlando’ a l’Espai Vilaweb

D’entrada pensava que no sabria dir que és el que m’uneix a la Maria Victòria Secall, però de seguida he vist que m’equivocava, que sí que ho sé. Cara a cara ens vam conèixer durant el cap de setmana que vam passar a Búger tota una colla de bloguers convidats per ella i la Roser Giner. Però la cosa ja venia de lluny, gairebé del 2004, l’any que sense saber massa que estava fent ni on em portaria vaig obrir el meu primer blog, titulat Els contorns del xiprer, a Vilaweb. Allà vaig començar a penjar-hi alguns posts molt breus, també alguns poemes i versos esparsos que llegits ara m’adono que tenien un cert aire d’amargor i de dolor.

Dues lectores que signaven ars virtualis Victòria van començar aviat a deixar-hi comentaris que em van fer bona companyia i des de llavors que les vaig anar seguint a internet. Estirant del fil, aquell Victòria em va conduir fins a El pèndol de petites oscil·lacions, el blog que signava na Maria Victòria Secall. Era ella, doncs, qui comentava tot sovint els meus textos de manera discretíssima però fent un ús precís i exacte de les paraules. Aviat me’n vaig adonar que aquells eren els comentaris d’algú que coneix el poder balsàmic de les paraules, algú que sap que la paraula cura. Per tant, aquelles paraules tan ben dites van ser les que van anar teixint la nostra amistat.

Des de molt aviat vam anar llegint-nos i descobrint-nos ella i jo la poesia que escrivíem i compartint-la de vegades a la xarxa i altres vegades en forma de llibre, com quan va publicar el seu Gramòfon de runes, un llibre que ja ho vaig dir m’era aliment i em donava força.  Ara n’acaba de publicar un altre, El dia que va néixer Orlando, i també en parlarem. D’entrada ho farem el dimarts que ve a l’Espai Vilaweb en un acte que presentarà Vicent Partal. A continuació, en Carles Rebassa, na Roser Giner i l’autora, Maria Victòria Secall, parlaran del llibre. Finalment, el Joan Alcaraz, el Francesc Cabiró, la Montserrat Espallargas, la Roser Giner i jo mateix recitarem alguns dels poemes del llibre.

Si coneixeu la poesia de na Maria Victòria Secall, ja sabeu que paga la pena anar-la a escoltar. Però si encara no la coneixeu, aquesta és una bona oportunitat per entrar-hi de cap i deixar-se seduir pels seus versos. A l’Espai Vilaweb (Carrer Ferlandina, 43, Barcelona) el dimarts 30 d’octubre a les 7 de la tarda, aquí hi teniu el cartell amb tot el que us cal saber. Us hi esperem!

Maria Josep Escrivà parla de ‘On la sang’

L’1 de juny passat la llibreria La Memòria ens va acollir per tal que la Maria Josep Escrivà presentés On la sang, el meu darrer llibre. Van ser una tarda i un vespre que alguns dels que allà ens vam aplegar recordarem sempre, per tot el que la Maria Josep va explicar i per les complicitats que després van néixer entre persones que ens trobàvem per primera vegada al voltant d’una taula.

I ara, uns mesos més tard, torno a tenir la sorpresa que durant el cap de setmana de l’1 d’octubre de 2017, a més de fer-nos costat defensant la dignitat democràtica d’un poble i de tantes i tantes persones que volien expressar la seva voluntat de ser i que no volien tornar a ser violentades per la desraó del poder, la Maria Josep va acabar d’escriure a casa meva i sense que jo me n’adonés, la ressenya de On la sang que ha publicat al número 81 de Caràcters. Ella ho explica a l’entradeta del post que ha penjat a Passa la vida, el seu blog, fent-nos partícips de les sensacions que vivia aquells dies.

La ressenya es titula El poema que renilla i es dessagna i diu el següent:

Abans d’On la sang, Ricard Garcia (Sant Llorenç d’Hortons, 1962) havia publicat Els contorns del xiprer (2005), De secreta vida (2007) i El llibre que llegies (2011). Amb On la sang (Onada Edicions, 2017) va obtenir el Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal de la Ciutat de Sagunt, l’any 2016.

El llibre gira sobre dos eixos centrals, que, tot reconeixent l’extrema simplicitat de l’enunciat, crec que es poden establir a l’entorn de l’amor i de la mort. Des del pròleg mateix de Joan Navarro —una prosa poètica que es construeix alhora que s’amera dels versos que la provoquen— s’hi fixen aquests dos extrems que, a pesar de l’oposició, comparteixen l’espai comú de la vida i de la paraula.

Així, als poemes, com al pòrtic de Navarro, l’erotisme, l’amor, el sexe s’associen a la llum: «Sentir el que vas sentir. Els ulls de l’altre dins dels nostres ulls, enllà del cos. El cercle que es tanca i rebenta i es refà. Així l’amor. […] L’oblit del món dins d’aquest amagatall de claror.» Mentre que el dolor i la mort van lligats a la fosca i als símbols que els representen, com ara les espases o la cendra. I com a motiu que recorre el llibre de cap a cap, la sang, és clar —la taca pictòrica de Pere Salinas, que reclama la implicació del lector des de la portada mateixa—; però la sang com una presència latent i mai ostentosa, que es mostra des del poema  «Perseu i la Medusa» que fa de pòrtic al llibre i hi reapareix de manera explícita en tres poemes més distribuïts a consciència en sengles apartats; la sang que és el fluid que delata la ferida però també genera i constata la vida; el símbol i el referent on el dolor de viure i l’ímpetu de viure es fonen i es confonen. Encara al pròleg del poeta Joan Navarro: «Cremar i escriure el poema que renilla i es dessagna».

El poeta ensenya les seues cartes de bell començament. Cap concessió a l’ambigüitat. Allò que els lectors hi trobarem se’ns anuncia des de la citació introductòria d’uns versos de Xavier Macià: «Això ha volgut l’atzar: / amor i mort / per sempre agermanats / en la presó del cos.» I en aquesta «presó» hi ha dues escletxes per on circula l’aire: una és l’amor, l’erotisme, el desig, el goig compartit amb la persona estimada; l’altra, ara metafísica, és el reconeixement, l’aprenentatge, de la impermanència, l’acceptació que tot és en el seu transcurs mudable, fins i tot la mort: «S’adorm la tarda, / ja res no em lliga i miro / la mort com passa.»

El plantejament poètic d’On la sang avança, des de l’expressió d’una vida en plenitud, i de l’experiència intensa del gaudi, fins a la desintegració de la mateixa vida. Si ens situem a «Res no és, tot passa», la primera secció del llibre, veurem que hi domina la idea de compenetració absoluta amb l’altre, ja siga aquest «altre» la terra (cos o terra, tant se val), el món extern que copsen —tot i que siga momentàniament— els sentits, o l’amant.

«Res no em lliga», la segona subdivisió, està construïda sobre cinc haikus. És la transició cap als dos últims apartats, els més pertorbadors. Ací ja s’apunten motius que arribaran a atènyer més tard la màxima significació: el fred, la pluja, la boira com a indicis de mal averany.

Després, «Sense treva», arranca amb una imatge sobre els estralls que provoca el pas del temps, d’una força expressiva tan reeixida que hom pot sentir la fiblada quan llegeix: «…perquè el temps és com la llinya / que es tensa a l’extrem de la canya, / aquest fil que tiba l’ham que duus / a la boca de l’estómac, clavat, sense treva.» I comença a planar-hi el pes de l’absència, la desaparició dels éssers estimats i l’amenaça de la por. En resum, la consciència del caràcter finit de cada instant, i el refugi en la bellesa i la seua constatació a través de l’eros, del tacte, dels sentits: « […] Té aparença / de ser l’última, la tarda que passa. // Abans no s’acabi la regires tota / i trobes, encara, el rastre d’unes mans / a les mans, la força d’uns braços, / la traça viva d’algunes mirades, / la mossegada d’una boca als llavis…». Com abans s’anunciava, hi reapareixen els agents atmosfèrics adversos («Fa fred i el cel s’està tancant / la nevada és imminent»), símbols que ara s’associen clarament amb la mort.

Tots els temes anteriors desemboquen en la mort, en la desintegració que, de manera orgànica, la vida comporta. «El silenci de la cendra» és l’última secció del llibre, després que s’han acomplert els pronòstics. Sempre s’acompleixen, els pronòstics, al final del temps. «I ja no hi ets»: l’esgarrifança de la frase negativa despullada de cap ornament, repetida dues vegades al poema homònim; els monosíl·labs descarnats. L’últim poema d’On la sang és un breu poema de dol, amarg i bell a parts iguals, que ennuega. L’adéu definitiu i l’abraçada, amor i mort fosos en l’últim vers estremidor que, paradoxalment, tanta desolació transmet, i alhora tanta pau. I amb quina naturalitat ens hi identifiquem, els lectors, i ens sentim reconfortats amb aquesta senzillesa del vers final que, a pesar de tot, és capaç de contenir, i d’expressar, aquesta rara empatia humana envers el dolor: «[…] I després, el silenci / als braços, només el silenci de la cendra.»

Moltes gràcies, Maria Josep. Abraçada!

De sang

Els primers lector d’ON LA SANG han començat a fer-me saber que en pensen del meu nou llibre. I entre ells, el poeta Ricard Mirabete  a més n’ha deixat constància a les xarxes socials i ha recomanat el llibre. La seva opinió m’ha fet molt content i per això us la transcric a continuació:

On el cant rebrota com la sang dels nostres dies. On la sang brolla a plaer, com la mirada insadollable es reconeix en l’esguard de l’amiga, i creix. Creixement i relat des del paisatge d’un càntic inexhaurible. Els versos de Ricard Garcia perviuen “com navalles en l’ombra”. Un nu i uns ulls que amiden l’amor des d’un present continu. A nosaltres tan sols ens és donat de “prenyar la llum, de sang” com ens mostra el poeta en aquest magnífic llibre de poesia vertebrada per la bellesa. No us el perdeu!
Ricard Garcia, “On la sang” (Onada Edicions, 2017). Llibre guanyador del 19è Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal, Ciutat de Sagunt. Amb un esplèndid pròleg del poeta Joan Navarro i un bell dibuix de Pere Salinas.

Moltíssimes gràcies, Ricard!

Presentació de La Ràbia de Lolita Bosch

Targetó La Ràbia Lolita Bosch copia

El proper dijous 2 de febrer, per iniciativa de la llibreria l’Odissea tindré l’oportunitat de presentar LA RÀBIA de Lolita Bosch a Vilafranca del Penedès. Fa un temps vaig escriure’n algunes coses aquí, però aquest dijous tindrem la sort que l’autora serà amb nosaltres i hi podrem parlar. L’acte es farà al Casal Popular de Vilafranca (carrer de Sant Raimon de Penyafort, 7) i començarà a les 6 de la tarda. Hi esteu convidats!

Jordi Llavina i Ricard Garcia al ‘Contrapunt poètic’

El proper dijous es farà la cloenda de la tercera edició del cicle Contrapunt poètic que, sota la direcció de la poeta Marta Pérez Sierra, organitza anualment l’Aula de Música i Teatre Musical de Sant Feliu de Llobregat. Les sessions del cicle, que es fan a la seu de l’Aula i compten amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes, es caracteritzen pel fet de posar en contacte la poesia amb altres arts.

Seguint aquesta tònica, a la sessió de dijous que ve els poetes Jordi Llavina i Ricard Garcia llegiran una mostra de la seva obra, mentre que la ballarina Montse Iranzo farà un exercici de fusió entre poesia i dansa a partir de textos dels poetes convidats. Laura Borràs, directora de la ILC, també participarà en aquest espectacle que es farà, conduït per Marta Pérez Sierra, a les 7 de la tarda del dijous 1 de desembre a l’Auditori de l’Aula de Música (C. Laureà Miró, 41 de Sant Feliu de Llobregat).

Ricard Garcia+Jordi Sàbat: Desordres naturals i més…

triptic desordres naturals pdfEl divendres 29 de gener a 2/4 de 8 de la tarda, al Centre Cultural  de Gelida (Carrer Major, 51)  el poeta Ricard Garcia recitarà una antologia de la seva obra. Ho farà en col·laboració amb el músic Jordi Sàbat que interpretarà peces de Gaspar Cassadó, Robert Schumann, Heitor Villa-Lobos, Francesc Tàrrega i Mario Gangi.

 Durant l’acte, hi haurà també ocasió de degustar el nou cava el·laborat al celler de Can Pascual que dóna suport a aquest recital organitzat gràcies a la Biblioteca Jaume Vila i Pascual.

L’entrada és lliure. El fulletó de presentació del recital el trobareu aquí.

Desordres naturals: Sessió de presentació dels poemes

El divendres 22 de gener, a les 7 de la tarda, es farà una sessió prèvia de presentació del recital DESORDRES NATURALS a la Biblioteca Jaume Vila i Pascual de Gelida, (Carrer Major, 51).

Aquesta sessió tindrà format de taller i va dirigida a aquelles persones que estiguin interessades a conèixer els poemes que formen paDesordresNaturalsGelida5rt del recital DESORDRES NATURALS. És per això que hi participarà  l’autor per presentar-los i comentar-los.

El nombre de places és limitat. Per participar-hi cal inscriure’s prèviament a la Biblioteca Jaume Vila i Pascual.

‘Desordres naturals i més…’ a Gelida

Amb la col·laboració de l’amic i músic Jordi Sàbat, i gràcies a la Biblioteca Jaume Vila i Pascual, tornaré a recitar els poemes del que anomenem DESORDRES NATURALS i més… El recital, que conté poemes publicats i també poemes inèdits, neix a l’entorn de la idea que viure és desordre i que és en les sotragades incontrolables de la vida on aquesta es manifesta amb més força.

És per això que hem preparat un recital on hi haurà des de poemes que parlen del dolor o la mort fins a d’altres que celebren l’amor i l’erotisme. A més, el Jordi Sàbat emmarcarà els textos interpretant peces de Gaspar Cassadó, Robert Schumann, Heitor Villa-Lobos, Francesc Tàrrega i Mario Gangi.

A tots dos ens ve molt de gust tornar-vos a oferir aquest recital i us convidem a escoltar-nos el proper divendres 29 de gener, a 2/4 de 8 del vespre, al Centre Cultural de Gelida (carrer Major, 51). Durant el recital, també podrem degustar el nou cava elaborat al celler de Can Pascual que ens dóna el seu suport. Podeu trobar més informació aquí i aquí.

A banda del recital, que és obert a tothom que hi vulgui assistir, la Biblioteca Jaume Vila i Pascual també ha organitzat una sessió prèvia de presentació de DESORDRES NATURALS i més… Aquesta sessió, que es farà el divendres 22 de gener a les 7 de la tarda a la Biblioteca de Gelida, tindrà format de taller i va dirigida a aquelles persones que vulguin conèixer millor els poemes que formen part del recital. És per això que hi participaré per presentar-los i comentar-los. El nombre de places per aquesta sessió és limitat i per participar-hi cal inscriure’s prèviament a la Biblioteca Jaume Vila i Pascual.

Esdeveniments

✖ No hi ha resultats

No hi ha entrades coincidents amb la teva cerca.