Entrades

Poemes des del confinament, 9: Cabirol

El poema des del confinament d’avui es titula Cabirol i pertany al llibre CELOBERT de la poeta Rosa Font. Podeu accedir al vídeopoema des d’aquest enllaç. A sota us deixo el text:

La llum, només un vel i una boira de grocs,
s’allisa els plecs del vestit pàl·lid.
Capvespre al caminet del riu.

Un fresseig fa arborar les romegueres
i corre al canyissar.
El salt encegador d’un cabirol
agita els àlbers i estremeix els joncs.

Aquest instant només. Una mirada.
El temps que va del so

                                             al llarg silenci.
L’alè que va deixant la nit
als ulls encesos del capvespre.

[Rosa Font: CELOBERT, Ed. 3i4, València, 2019]

Poesia a l’Escala

Ahir mateix havent dinat, vaig llegir a l’Avui que a l’Escala s’hi feia la III Cala Poètica, i ja que èrem a prop vam decidir anar-hi. L’acte reuní els poetes Miquel DesclotRosa Font i Jordi Llavina que homenatjaren a Maria Àngels Anglada amb la lectura dels seus poemes.Quan arribàrem a lloc, però, no hi havia ni una ànima. La tramuntana que s’havia ensenyorit de tots els racons de l’Empordà (la fotografia és d’ahir), va obligar els organitzadors a buscar un lloc a cobert. I així va ser que vam anar a parar a l’Alfolí de la Sal, un antic edifici que havia estat mercat de la sal, duana i pòsit.  Sorprenentment vam ser dels últims a poder-hi entrar, era ple a vessar i fins i tot va haver-hi qui es va quedar al carrer. I no m’estranya que així fos, perquè probablement la gent de l’Escala ja sabia què s’hi coïa  allà dins.Durant una mica més d’una hora vam ser espectadors d’un recital de poesia que va ser modèlic, conjugant equilibri i elegància. La Cristina Cervià no només el presentà de manera magnífica, sinó que abans de donar entrada als poetes convidats va lligar les diferents parts del recital llegint textos de la Maria Àngels Anglada. A més, la Mireia Hernández amb el clavicèmbal i la Clara Hernández amb la viola de gamba van revestir la pedra tosca de les parets de l’Alfolí d’una musicalitat que predisposava el públic a escoltar les subtileses de la poesia.
De fet, tot i les estretors no només vam passar un vespre molt agradable, sinó que durant una hora i mitja vam tenir la sensació de viure en un país amable i culte, un país en el qual la gent es capaç de desafiar la tramuntana per gaudir de la música i per escoltar la veu dels poetes.