Entrades

Com un budell de pedra

Fa alguns dies es va presentar Entre la pedra i el ferro a Sagunt. Del llibre, que conté textos d’una seixantena de poetes, n’han tingut cura Vicent Penya i Antoni Gómez, ha estat editat per Onada Edicions i  parteix d’una iniciativa en defensa del patrimoni de la ciutat de Sagunt. La indicació que se’ns va donar per escriure tenia a veure amb els dos materials que han marcat la història de la ciutat, doncs bé, en funció d’això nasqué Com un budell de pedra, el text amb què he participat en aquesta antologia i que podeu llegir a continuació:

El plomatge iridescent d’una garsa. La calor que engruixeix la tarda. La resina que emborratxa l’aire, les agulles dels pins i el cant de les cigales que et gronxa la son. La terra xopa de la suor dels homes i tota la sang vessada. Els esbarzers. El pes del temps quiet com la pols quieta. Les marques dels picapedrers als murs i al tou dels dits, allà on la pedra perdura. I els records que recordes: la fita del cap de la vinya on berenaves, l’olor del matxo que tibava l’arada i els solcs que s’obrien a la terra. La por que et feia el tall lluent de la falç i la bellesa de la llum de juny a les garbes de blat. El bufador i la fornal a la ferreria de sota de casa, les piles d’escòria i l’olor com de sang, ferruginosa, que sortia d’aquell portal amb el martellejar compassat del ferrer, dos cops suaus a l’enclusa i un de sec a la peça que forjava per ser després aixada, caveguet o arpiots, dall o llança, tisora o ganivet… Encara eres un nen i no només pensaves que els homes eren fets com el pare, de terra i de ferro perquè en feien l’olor, també creies que el temps s’assemblava als trossos escrostonats de rovell que es desprenien de les eines velles. Ara ja no ho saps de què són fets els homes ni tampoc que és el temps, però encara t’inquieten els somnis estranys que somies: que ets la garsa que paeix la mort o ser la fulla esmolada del ganivet que llesca el pa o degolla l’enemic… I després aquest pes perquè tot el que has vist se’t recargola a la memòria, fossilitzat, com en un budell de pedra.

Presentacions de ‘On la sang’

Ara que ja ha passat la febrada de Sant Jordi comencem les presentacions d’ON LA SANG. Ens estrenem aquest dissabte, 29 d’abril, a Sant Llorenç d’Hortons, però després d’aquesta en vindran una colla més. En deixo constància aquí per tal que si us ve de gust pugueu triar aquella que més a prop us caigui:

  • Sala d’actes de l’ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons / 29 d’abril, 19:30h / A càrrec de Ramon Moix, professor de Filosofia.
  • Centre Mario Monreal de Sagunt / 5 de maig, 19:00h / Presentació de les obres guanyadores als Premis Ciutat de Sagunt 2016.
  • Biblioteca Jaume Vila i Pascual de Gelida / 12 de maig, 19:30h / A càrrec del poeta Jordi Llavina.
  • Llibreria Fan Set de València / 19 de maig, 19:00h / A càrrec de Joan Navarro i Teresa Pascual, poetes.
  • Biblioteca de Martorell / 26 de maig, 19:00h / A càrrec de Rosa Mulà, professora de Literatura.
  • Llibreria La Memòria de Barcelona / 1 de juny, 19:00h / A càrrec de la poeta Maria Josep Escrivà.
  • Llibreria Aqualata d’Igualada / 8 de juny, 19:30h / A càrrec de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes.

I després de l’estiu continuarem amb més presentacions i també amb lectures i tertúlies. De moment ja n’hem parlat amb entitats i llibreries de Sant Sadurní d’Anoia, de Vilafranca del Penedès, de Vic i de Sabadell.

No cal dir que sigui on sigui, hi esteu convidats!

De sang

Els primers lector d’ON LA SANG han començat a fer-me saber que en pensen del meu nou llibre. I entre ells, el poeta Ricard Mirabete  a més n’ha deixat constància a les xarxes socials i ha recomanat el llibre. La seva opinió m’ha fet molt content i per això us la transcric a continuació:

On el cant rebrota com la sang dels nostres dies. On la sang brolla a plaer, com la mirada insadollable es reconeix en l’esguard de l’amiga, i creix. Creixement i relat des del paisatge d’un càntic inexhaurible. Els versos de Ricard Garcia perviuen “com navalles en l’ombra”. Un nu i uns ulls que amiden l’amor des d’un present continu. A nosaltres tan sols ens és donat de “prenyar la llum, de sang” com ens mostra el poeta en aquest magnífic llibre de poesia vertebrada per la bellesa. No us el perdeu!
Ricard Garcia, “On la sang” (Onada Edicions, 2017). Llibre guanyador del 19è Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal, Ciutat de Sagunt. Amb un esplèndid pròleg del poeta Joan Navarro i un bell dibuix de Pere Salinas.

Moltíssimes gràcies, Ricard!

‘ON LA SANG’ comença a caminar…

Jo ho he anant dient pel facebook i el twitter, però encara no havia explicat aquí que ja han començat a caminar els primers exemplars d’ON LA SANG, el llibre de poesia amb què un jurat format per Begonya Mezquita, Antoni Ferrer i Manuel Bellver em va concedir el 19è Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal dins dels Premis Ciutat de Sagunt del 2016.

Si en el moment de rebre el premi vaig sentir una gran alegria, ara que ja tinc el llibre a les mans aquesta encara és més gran. D’una banda perquè la feina de molt temps es materialitza i la podré compartir amb els lectors que vulguin llegir el llibre, i d’una altra perquè el resultat de la feina que ha fet Onada Edicions és molt satisfactori.

I també estic molt content perquè a banda dels meus poemes, el llibre conté dos elements que aprecio especialment i són per a mi un magnífic regal: el pròleg de Joan Navarro que obre el llibre i la pintura de Pere Salinas que il·lustra la coberta. L’un amb la pintura i l’altre amb les paraules, i tots dos amb un gust exquisit, han aportat generosament la seva saviesa i la seva feina per fer que el llibre sigui millor.

El títol, ON LA SANG, prové del poema On la sang brolla i fa referència a aquest element del cos que és molt present al llibre i que podem associar tant a moments de dolor com de joia. D’alguna manera el llibre vol anar d’un extrem a l’altre amb el convenciment que són les situacions extremes de la vida, aquelles que associem als desordres vitals, les que ens fan adonar que som vius quan ens sostreuen de la grisor de la quotidianitat. Potser s’explica millor aquí; en tot cas, però, us convido a llegir el llibre i que hi digueu la vostra i us convido, també, a venir a alguna de les presentacions que en farem i a parlar-ne.

Hi sóc

Hi sóc, sí, no he marxat. I ho dic així perquè un amic, estranyat que faci dies que no trec el nas per aquí m’ha preguntat on era o si havia plegat veles. Però no, no he plegat veles, el que passa és que hi ha moments que la feina vol silenci i n’hi ha d’altres que toca fer més soroll. I ara que torno al blog, aprofito per explicar-vos que estava preparant diverses coses que voldré compartir amb vosaltres.

D’entrada, demà divendres tornaré a ser a la Biblioteca Jaume Vila i Pascual de Gelida per parlar d’una novel·la gairebé mítica, Nada de Carmen Laforet. Aquests darrers dies l’he rellegit i m’he adonat que ha estat com un regal tornar-ho a fer perquè aquesta nova lectura m’ha permès gaudir de moltes coses que quan era jove se m’escapaven. Ja sé que no dic res que no se sàpiga si dic que es una gran novel·la, però ho dic i espero poder ajudar les lectores i els lectors del club de lectura a gaudir-ne tant com jo ho he fet.

I parlant de novel·les que m’han colpit, us he de dir que el proper dijous 2 de febrer seré al Casal Popular de Vilafranca per presentar La ràbia de Lolita Bosch. Ella també hi serà i li podrem preguntar el que calgui de la seva obra. Aquest acte em fa una especial il·lusió perquè d’ençà que vaig llegir La ràbiahe defensat  tant el seu valor literari com el social, fins al punt que juntament amb altres companys de feina, hem impulsat una experiència lectora amb nois i noies de 2n curs d’ESO que està sent molt enriquidora.

El 8 d’abril seré a Beniarjó pel lliurament del Premi de Poesia Senyoriu d’Ausiàs March d’enguany, i això vol -com ja us deveu pensar- moltes hores de lectura silenciosa. Ja en parlarem més endavant.

El 28 d’abril, recuperaré La ràbia, però aquesta vegada serà amb la gent del club de lectura de la Biblioteca de Gelida. Pot resultar interessant contrastar què n’han tret els lectors adults amb el que n’han tret els nois i noies de l’institut.

I el 5 de maig a la tarda, seré a Sagunt a la presentació dels llibres guanyadors dels Premis Literaris Ciutat de Sagunt de 2016. Entre ells, és clar, hi haurà On la sang, el llibre amb el qual vaig obtenir el XIX Premi Jaume Bru i Vidal de poesia. Per tant, ja podeu entendre que part del silenci d’aquestes darreres setmanes tenia a veure amb la preparació de l’edició del llibre que, ara ja ho puc dir, té dos padrins de luxe: en Joan Navarro que n’ha escrit el pròleg i en Pere Salinas que ha pintat la il·lustració de la portada.

I entremig hi haurà Sant Jordi i alguns actes i presentacions que encara s’estan gestant i que ja anunciaré oportunament. Ja ho veieu, callava però no havia marxat, en silenci però hi era. I ara que tocarà fer promoció del nou llibre, a més de fer servir l’agenda, tiraré de xarxes per tornar-me a fer sentir i convidar-vos a tot el que faci.

‘On la sang’, Premi Jaume Bru i Vidal de Poesia

Ahir al vespre, durant l’entrega dels Premis Literaris Ciutat de Sagunt vaig rebre el XIX Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal per un nou llibre que es publicarà la propera primavera a la col·lecció de poesia d’Onada Edicions. L’he titulat On la sang i n’estic molt content perquè hi he treballat durant molt de temps i perquè el jurat, format per Begonya Mezquita, Antoni Ferrer i Manuel Bellver, em mereix un gran respecte.

On la sang és un llibre on es parla dels fets i sentiments més extrems de la vida, aquells que ens alteren les rutines per fer-nos sentir que hi ha forces que de manera imparable ens arrosseguen a tastar les estranyes alquímies de la vida que ens toca viure. S’hi evoquen aquelles coses que ens fan sentir que els desordres vitals no només ens ajuden a vèncer l’atonia dels minuts sinó que ens fan prendre consciència plena d’ésser vius. Per això, On la sang transita pels desordres naturals de la vida i hi trobareu poemes que van des de la força salvatge de l’erotisme a la por de qui se sent extraviat o, també, fins a la percepció de la mort com una realitat propera. Tot i així, goig i dolor no es presenten com a sentiments deslligats, sinó com a parts indissociables del nostre ésser, aquest tot on conflueix allò a què al·ludeixen els poemes del llibre: els moments de desordre o de lluita que han traçat cada una de les cicatrius que duem al cos i que són, alhora, la nostra història i el nostre present.

Quan d’aquí a uns mesos es publiqui, m’agradarà molt poder-lo compartir amb vosaltres. Finalment, i encara que ja ho vaig fer en privat vull felicitar també a Ismael Bereje i Carles Penya-roja que van guanyar respectivament els premis de teatre i de narrativa, així com agrair a Òscar Pérez Silvestre del Gabinet de Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Sagunt totes les atencions que va tenir amb nosaltres.