Entrades

Ressurreição / Resurreccció

Aquest matí de Pasqua, l’amic i poeta Joan Navarro penjava al seu mur de facebook el meu poema Resurrecció. Poca estona després ho feia la Veronika Paulics, també amiga i poeta, però ella havia traduït el poema al portuguès. Avui, doncs, mentre navego en el  contrasentit de veure com el temps es va enduent el pare  mentre la Pasqua anuncia el pas a la primavera, us ofereixo el poema que citava; en portuguès primer i en català després.

RESSURREIÇÃO

A doçura da seiva
e um botão que se arrepia.
Um músculo tenso
e a gota de sal.
Os corpos e a terra
que por você se abre toda.
Ramalhetes de luz e açúcar
no galho mais alto.

RESURRECCIÓ

La dolçor de la saba
i una gemma  que s’esborrona.
El múscul tibant
i els regalims  de la sal.
Els cossos i la terra
que per a tu s’obre tota.
Ramells de llum i sucre
a la branca més alta.

[Ricard Garcia: La llum més alta, Edic. del Buc / Pruna Llibres, 2021]

Poemes des del confinament, 13: Supernova II

El tretzè dels poemes des del confinament es titula Supernova II, pertany al llibre A PÉ / A PEU de la poeta Veronika Paulics i en Joan Navarro l’ha traduït del portuguès. Des d’aquest enllaç podeu accedir al vídeo i a sota us deixo el text original:

 anos-luz não é uma medida de tempo. o
tempo pode ser uma medida de distância.
de tarde, a manhã poderá parecer distante.
nem por isso menos triste. dizem que
hoje é a segunda-feira mais triste do ano.
como dizem que são tristes as histórias
de amor que se acabam enquanto o amor
permanece. nenhuma medida pode mudar
isso. a tristeza. a segunda-feira. a distância.
o tempo. que tudo permaneça. que tudo se
repita. que o amor mergulhe anos-luz numa
tristeza de segunda, até emergir escuridão.
os olhos de van gogh eram capazes de ver
azuis onde a gente nem: azul de prússia
cobalto ultramarino. e de ver estrelas. a
milhares de anos-luz.

[Veronika Paulics: A PÉ / A PEU. Trad. de Joan Navarro, Ed. Pruna Llibres, València, 2018]