Entrades

I encara Vinyoli…

Sortosament, després de l’any Vinyoli, encara els seus versos perduren i reviuen arrapats a les fibres de l’ànima. Com aquesta CANÇÓ BLAVA en la qual,  com una droga que ens estalvia el groc i ens envola cap al secret del blau de la paraula, sobreïx amb força la voluntat del ser-feliç. I penso que sí, que ser feliç és una voluntat que s’exerceix -com diu el poeta- com es veu un vas de llet. Així, sense més, amb la senzillesa d’un desig que es viu sense culpa. Aquest és el secret, aquesta és la droga que ens permet ser feliços sense que la vida se’ns faci agra. Per això, passat l’any, encara Vinyoli…

CANÇÓ BLAVA

                                   Rien, cette écume, vierge vers…
                                                                 S. Mallarmé

Aquest endins del blau de la paraula,
blau cap al blau, cap a més blau encar,
és com parar migdialment la taula
              dels somnis, per atzar,
              a trenc de mar,
              quan gira el far.

Allò que has fet o que pretens, de fet,
aconseguir és sols prendre la droga
del ser-feliç com veure un vas de llet.
Doncs tanca els porticons de la finestra groga
i tot se’t farà blau. (M’enfilaré primer
a un tamboret per arribar a la soga
d’on penja el ninot blau de Klee.)
                                                                  No goso fer
res absolutament sinó, quiet,
mirar el dedins secret del blau de la paraula.

[Joan Vinyoli: Obra poètica completa, Ed. 62, Clàssics catalans, Barcelona, 2001]

PS: I una recomanació: si teniu ocasió d’escoltar aquest poema o altres de Vinyoli cantats pel Xavi Múrcia, no us en penedireu. Una felicitat!

‘Primer d’any’ (2014, any Vinyoli)

PRIMER D’ANY
He sortit a voltar pels carrers
de la matinada, he mirat els horts
de la nit freda
que finalment ha deixat entrellucar el nou dia.
He pensat que faríem
alguna cosa junts:
                              inventarem un núvol
de foc? Desviarem un riu?
Abaixarem muntanyes? Aturarem el mar?
Les mudes flors d’un altre
jardí, potser,
se’m tornaran paraules.
                                       Aquest és el primer
dia de l’any:
                    et donaré dos llibres
que t’he comprat.
                             En un cafè
t’hi posaré minuciosament
endreces.
Beurem després alguna copa junts.
[Joan Vinyoli, 1914-1984]

Vinyoli assajant cercles

Avui que fa 25 anys que Joan Vinyoli és mort, torno a llegir a poc a poc els seus versos. La seva poesia em guanya una altra vegada i comprovo com els seus poemes creixen més i més cada dia que passa. Per això, tot i l’homenatge que aquest vespre es farà a l’Ars Santa Mònica, organitzat per aquesta institució i la ILC, des d’aquí també us convido a retre homenatge a la seva poesia escoltant el poema CERCLES recitat per Feliu Formosa, o llegint-lo:

CERCLES

Un altre cop vols agitar les aigües
del llac.
Està bé, però pensa
que no serveix de res tirar una sola pedra,
que has d’estar aquí des de la matinada
fins a la posta, des que neix la nit
fins al llevant
-tindràs la companyia
de les estrelles, podràs veure l’ocellassa
de la nit negra covant l’ou de la llum
del dia nou-,
assajant sempre cercles,
per si al cap de molts anys, tota una vida, et sembla
-i mai potser no n’estaràs segur-
que has assolit el cercle convincent.

[Joan Vinyoli: Obra poètica completa, Ed. 62/Diputació de Barcelona, Col. Clàssics Catalans, Barcelona, 2001]