Tanda d’agraïments
En primer lloc a les bibliotecàries de la Biblioteca Ramon Bosch de Noya, que es van fer ressò de la presentació que hi vam fer de Ningú ha escombrat les fulles.
Després al Josep Manel Vidal, que ara que ja torna a filar prim, explica que ha dedicat una part del seu temps a llegir-me i això –amb les presses que ens empaiten- és d’agrair.
També al Jordi Llavina, que m’ha fet sortir una vegada més al dietari que publica cada divendres a El 3 de vuit.
A la Violant de Bru, a qui no coneixia i ha tingut l’amabilitat de recomanar un dels meus darrers apunts.
Al Daniel Garcia Peris, que em va convidar a participar en una de les taules de la Penedesfera que s’ha fet aquest darrer cap de setmana a Gelida.
Al Joan Pinyol, a qui vaig conèixer dissabte a Gelida i abans que jo tingués temps de res ja m’havia enllaçat al seu blog.
I, finalment, a la Laura Dalmau, lectora de luxe i també poeta que aquest matí m’ha fet un bon regal en forma de post parlant del meu llibre De secreta vida.
A tots plegats, moltes gràcies!
Bona nit Ricard, no cal que m’agraeixis res, ha estat un plaer posar l’enllaç, ja que com comentava el Jordi has estat qui millor ha presentat el seu llibre “Ningú ha escombrat les fulles” amb aquella delicadesa i perfecció envejables (sanament, és clar!!). Crec que a partir d’ara em veuràs més sovint pel teu bloc. Ara ja em comença a saber més greu no haver pogut anar a la trobada penedesfèrica de Gelida.Una abraçada i fins aviat!Violant
Benvinguda als Castells de cartes, Violant. Jo també aniré passant per casa teva.
A llegir-te amb la calma i mesura que et mereixes, és clar, perquè no vull perdre’m ni un mot…
Gràcies, Josep Manel, pel teu comentari i pel teu retorn a la xarxa. Estic content de poder-te tornar a llegir.