Tota la resta és mentida
[Fotografia de Joan Fuxà]
La seva mirada s’ha afegit, d’aquesta manera, a la d’altres lectors i lectores que han volgut explicar les seves sensacions quan han llegit el llibre. Cadascú ha aportat matisos nous que si d’una banda t’ajuden a conèixer millor els retombs de la teva escriptura, també et permeten conèixer millor cada lector, perquè cada un d’ells ha centrat la seva atenció en elements diferents del llibre, i sospito que no és pas casual que hagi estat d’aquesta manera.
Del que diu el Josep Manel, a mi m’ha agradat com ha anat de dret a un dels nuclis del llibre que parla de les veritats i les mentides entre les quals transcorre la nostra vida i, també, com ell crida l’atenció sobre el fet que aquest llibre no és pas -encara que en algun moment ho pugui semblar- el reflex d’una experiència decebedora ni pessimista, ans al contrari parla de gaudir dels plaers i d’una riquesa veritable.
Si us ve de gust, podeu llegir la ressenya des d’aquí i gaudireu també de l’escriptura amarada de vida del Josep Manel, a qui dono de debò les gràcies.
Ha estat tot un plaer llegir-te. Un plaer que recomane a tothom. Una abraçada.
Com ja li he deixat dit a ell, ha arribat el moment de comprar-lo i llegir-lo. Salutacions.
Gràcies, Novesflors, pel teu interès de llegir el llibre. Espero que t’ho passis bé i m’agradarà saber que t’ha semblat.Salutacions!
Josep Manel, gràcies per la teva lectura de ‘De secreta vida’ i per com engresques la gent amb la teva recomanació. I ja saps que també per a mi és un plaer llegir el teu ‘Filant prim’. De debò, una abraçada!Pd: I si algú dels qui passeu per aquí encara no gaudeix de com el Josep Manel fila paraules, només cal anar a http://josepmanel.wordpress.com