tren_yendos_large__1407404593_30483

Trens de nit

Com tantes altres vegades deixes passar els minuts escoltant. Del llit estant sents l’incipient moviment d’un tren, el ferro que gruny als eixos, el xerricar de les rodes que freguen les vies, els cops secs entre els vagons com pedres rodolant per una tartera, la quietud freda d’una altra matinada…

I després, l’esbufec escanyat d’una locomotora com si volgués arrencar les arrels del seu trajecte, els vidres que trontollen lleugerament, el sotragueig compassat del primer tren que emmudeix els silencis durant uns segons. Rectangles de vidrada llum recorren el llenç de les parets i el sostre com una corrua de fantasmes. No són encara les cinc que la nit s’esqueixa.

0 comentaris
  1. Núria Talavera
    Núria Talavera says:

    m'has fet recordar llargs viatges en tren, de nit, en una llitera, quan era encara molt petita… un text molt evocador; com sempre, m'ha agradat molt, Ricard.

    Respon
  2. Ricard Garcia
    Ricard Garcia says:

    Gràcies, Núria. Què tenen els trens que ens resulta tan atractiu? Fins i tot els nens petits hi tenen molta dèria. Potser és la imatge de bèstia mítica de les locomotores; què és?

    Respon
  3. Carme Fortià
    Carme Fortià says:

    Realment preciós. M'has evocat records d'infantesa, quan els trens eren les cançons de bona nit, quan estripaven l'arie i esqueixaven la nit… Meravelloses imatges!

    Respon

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Animat a participar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>