Versos enllaçats
Fa uns dies, la Laura Dalmau em va enviar una tanka que havia escrit a partir d’un vers meu que li havia agradat. Del vers, que diu En cada minut nou es corca la tarda, ella va estirar el fil del verb ‘corcar’ que -m’explica- la va dur a escriure aquest poema que segueix. Curiosa experiència aquesta dels versos enllaçats que, des d’aquí, comparteixo amb tots vosaltres. Diu, el poema:
La mort s’exposa
a flors adulterades,
emmetzinades.
Corca el camí de l’absència
en silenci vertical.
Us recomano que passeu, si encara no la coneixeu la poesia de la Laura, per És hora d’hissar els somnis i la llegiu. A mi m’interessa molt l’exercici que està fent de despullar les paraules, com les poleix i va fugint -cada vegada més- de les paraules aparents per trobar la veritat de la poesia. Com en aquest poema, concís i exacte, que jo prenc com un regal. Gràcies, Laura!
Ricard, la teva poesia suggereix poesia. Gràcies per aquest post poètic i aquesta bella definició de la meva ‘poesia’! ;O)
No hi ha de què, Laura. Al contrari, gràcies a tu per la teva poesia.