veusalcelobert

‘Veus al celobert’ de Marta Espinach

De la pintura de la Marta Espinach se’n poden dir moltes coses, però el que a mi sempre m’ha interessat és que m’inquieta i m’empeny a fer una passa més. Amb la seva pintura, la Marta accentua els elements més enigmàtics de la quotidianitat de manera precisa i fins i tot colpidora. Allà on la resta no hi veiem res d’estrany, ella hi troba l’escletxa que permet travessar a l’altra banda de la convenció. Suposo que és per això que a mi m’agrada mirar la seva pintura en soledat i amb temps, i també perquè em permet mirar la vida des de les cicatrius que deixem en els espais que habitem, des dels buits que queden en el món després que les presències i els sons s’hagin esvaït.
És per això que no deixaré passar la possibilitat de veure les seves noves pintures a la Galeria Sicart de Vilafranca del Penedès. Després d’exposicions com Cossos i pròtesis el 2000, de Vides (t)robades el 2001 i d’Espais de trànsit el 2006, ara presenta Veus al celobert que es podrà veure fins l’11 d’abril. Abans de ser a Vilafranca, aquesta exposició ja es va poder veure a Santander dins del cicle El Puente de la Visión 2008 que van organitzar el Museo de Bellas Artes de Santander i Caja Cantabria sota el comissariat de Salvador Carretero Rebés que aquí parla de la pintura de la Marta.
0 comentaris

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Animat a participar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>